Tanzània, tercera part

Al matí després d'esmorzar, vam deixar el càmping Twiga (al que tornaríem cap al final del viatge) i ens vam dirigir cap a l'Àrea de Conservació del Ngorongoro, per passar el dia de safari al famós cràter del Ngorongoro, inclòs a la llista de patrimoni de la humanitat de la UNESCO.

Primer vam fer una curta parada per fer una ullada panoràmica al llac Manyara, el parc que vam deixar per l'últim dia. Al mirador, de seguida se'ns va acostar un noi per intentar vendre'ns algun collaret o polsera, suposadament artesanal. No li vam comprar res (i no va ser per falta d'insistència), però un dels meus companys de viatge li va canviar la seva samarreta per la de la selecció de futbol de Tanzània que portava el noi. Tots dos van quedar sorprenentment satisfets, tenint en compte que la samarreta de futbol era, segurament, falsa i l'altra, estava vella i esparracada (d'aquelles que t'emportes de viatge per no tornar-la a casa).

Un cop vam accedir a l'àrea de conservació del Ngorongoro, per arribar al cràter primer s'ha de pujar per una carretera que travessa una zona de bosc, oferint un paisatge preciòs. Es troba a força alçada sobre el nivell del mar, així que vam començar a notar un descens de la temperatura (que es faria més evident a la nit). 

Abans de començar el descens cap al cràter, vam parar a fer les fotos panoràmiques de rigor, des d'un mirador vigilat per rangers armats (impressiona molt veure-ls de tant a prop)

" és la nostra obligació protegir els rinos "

A banda i banda de la carretera et trobes alguns poblats Masai. Nosaltres no vam voler, però es pot concertar una visita per conéixer com viu la tribu i participar dels seus costums i balls tradicionals (ja sabeu, aquell en el que fan saltirons). Actualment, la majoria dels masai viuen de la ramaderia,  però també molts poblats viuen del turisme. A la foto se'ls veu asseguts, esperant a que un jeep ple de turistes enfili el camí, per a posar-se en moviment i començar la feina.

home masai

El cràter del Ngorongoro és un punt d'alta concentració de fauna i l'únic lloc del nord de Tanzània on es poden veure rinoceronts negres (si tens sort) en l'actualitat. Així que estàvem emocionats per poder veure animals que encara no havíem vist en altres parcs.

Ardeotis kori

grua coronada (Balearica regulorum)

gasela de Thomson

nyu blau (Connochaetes taurinus)

Al pícnic del Ngorongoro no vam poder sortir del cotxe per menjar perquè en el moment en que treies el menjar de la capsa, t'atacava una espècie d'àguila per robar-te el dinar (comprovat!). Després de la pausa, vam continuar voltant i finalment, malgrat que de molt lluny, vam trobar el rinoceront.

Diceros bicornis

I, cap al final de la tarda, vam poder veure els primers lleons. Un grupet que descansava aprofitant els últims raigs de sol.

Panthera leo

els nyus no perden de vista els felins

Aquella nit vam dormir al Rhino Lodge, ben a prop del cràter, a on mentres sopàvem ens van visitar un grup de masais regalant-nos un dels seus balls. L'endemà vam continuar el camí cap al pròxim destí: el mític Serengeti, a on passaríem els tres dies següents.