01 de febrer, 2013

Sumatra, setembre 2012


Primera part: Medan, el viatge cap a Tangkahan i el Green Lodge
Segona part: la selva, orangutans en llibertat i la cascada
Tercera part: els elefants de Tangkahan i el riu
Quarta part: dormir en una cova, més riu i el poble de Tangkahan
Cinquena part: Bukit Lawang, orangutans "en llibertat", macacos, langurs i la tornada a Medan

Sumatra, primera part

Ja teníem ganes de selva. Explorar la selva tropical de Sumatra i veure orangutans salvatges era, sens dubte, la raó principal del viatge.
Deixàvem Singapur enrere mentres sobrevolàvem la curta distància fins a Medan, la capital del nord de Sumatra.

A l'arribar a l'aeroport, fer el visat va ser un tràmit ràpid, vam canviar diners a la moneda local (la rupia indonèsia) i al sortir, un cotxe de l'hotel ens estava esperant (un servei inclòs al preu de l'habitació). El nostre, l'hotel Madani, un hotel musulmà de 4 estrelles.

La primera nit la passaríem a Medan, una ciutat caòtica, sorollosa, contaminada i sense cap punt d'interés. Una injusta primera impressió de l'illa de Sumatra.

I potser també una injusta valoració de la ciutat ja que la vam conéixer breument, només aquella mateixa nit, quan vam sortir a sopar. A l'hotel ens havien recomanat un restaurant i ens havien donat un mapa (molt imprecís) per arribar-hi a peu. Miraculosament vam arribar sense ser atropellats i sense caure en un dels centenars de forats que hi ha a l'asfalt dels carrers.


L'endemà al matí ens recollien al vestíbul de l'hotel per portar-nos (per fi!!) a Tangkahan, a on passaríem els primers quatre dies de la nostra aventura. Així vam conéixer a l'Ika i al Bim Bim, els nostres guies locals, a la Sonya (australiana i representant de l'agència) i a la Karen (nova zelandesa companya de viatge i de congrés a Singapur). Un cop fetes les presentacions, ens vam dividr en dos cotxes i ens vam posar en camí.

Durant el viatge vam fer un parell de parades per visitar els mercats d'aliments de Medan. L'Ika ens va explicar una mica els noms de les fruites exòtiques que teníem davant, i ens les van deixar tastar. Textures i sabors nous pel paladar!.


fruita serp: la pell recorda la pell d'una serp







Un cop ja fora de Medan, vam fer una parada per dinar a on vam poder fer un primer tast de la cuina local. El menjar estava boníssim, igual que el de tots els àpats que faríem a Tangkahan. En acabar, vam parar encara a un últim mercat. Aquest no era només de menjar, també hi havia parades de roba i altres articles. Els voltants ja no eren tant depriments com a la ciutat.





A partir d'aquest punt, la carretera va desaparéixer i els cotxes van enfilar per camins impossibles plens de clots i de fang provocats per les pluges. Mentres feiem bots a dintre els cotxes, el paisatge s'anava transformant en plantacions d'oli de palma. Palmeres i més palmeres a banda i banda del camí.




No vam veure selva fins que vam arribar a Tangkahan. Ens vam registrar al centre del visitant i, seguidament, ens van portar al Green Lodge, que seria casa nostra els pròxims quatre dies. El lodge el porta una família de Tangkahan, que ens va cuidar molt, i està format per bungalows molt bàsics. Cada cabaneta consta d'una habitació amb un llit doble, una taula, una cadira i alguns penjadors per la roba; i un bany amb un vàter (sense cisterna) i una aixeta amb un cubell gran i un cullerot per tirar de la cadena i dutxar-se. Cada cabana té el nom d'un dels animals emblema de la fauna local, com l'orangutan, el siamang. l'ós, el tigre, el calau, etc.






els flotadors que farem servir per baixar pel riu
Al Green lodge és on també viuen els elefants (dels que ja us parlaré més endavant), amb els que vam conviure alegrement tots els dies. Bé, amb ells i amb el magnífic riu Batang , que separa Tangkahan del parc nacional Gunung Leuser, i que va ser la nostra segona casa. Tot just deixar les motxilles ens hi vam banyar per primera vegada, per refrescar-nos i deixar enrera la pols del camí i tanta palmera.
A la nostra vora del riu, Tangkahan; a l'altra vora, el parc nacional: la selva que exploraríem l'endemà.


la foto capçalera d'aquest bloc

Quan es va fer fosc, ens vam reunir tots al restaurant, una terrassa amb taules i bancs de fusta i amb vistes al riu i al parc nacional. La Tina (la cuinera i encarregada) ens va fer un sopar deliciós. Més tard, els guies es van apropar al lodge per explicar-nos una mica com seria l'endemà, el primer trekking a la selva, i van acabar guitarra en mà cantant cançons tradicionals (i altres no tant tradicionals) fins que, a les 11h, es va apagar el generador. Vam tornar a les nostres cabanes amb l'ajut del frontal i al ficar-nos al llit, el cansament va fer, finalment, la seva aparició.

Sumatra, segona part

La Tina ens havia preparat un esmorzar contundent: un arrós amb verdures, patates i un cafè amb llet (condensada). Havíem d'agafar forces pel dia que teníem per davant: el primer trekking a la selva!
Partíem des de Tangkahan, on creuaríem el riu Batang per accedir al parc nacional de Gunung Leuser.

Un cop a l'altra banda del riu, ens vam untar botes i mitjons amb una crema repel·lent de sangoneres. La nit anterior havia plogut molt, fet que propiciava l'aparició d'aquests anèl·lids hematòfags. I en vam trobar moltes! Si miraves a terra, les podies veure amb mig cos aixecat tantejant al seu voltant en busca de presa: nosaltres. 
La humitat era alta i feia molta calor, així que de seguida vam començar a suar. Vam veure rastres d'elefants, sots oberts a la selva per on havia passat l'animal; nius d'orangutan de diferents dies d'antiguitat a diferents alçades als arbres; i vam sentir calaus i gibons; però ja portàvem una estona caminant sense haver vist cap animal, quan de sobte l'Ika va parar en sec, ens va fer callar i ens va senyalar al davant, cap a uns arbres llunyans. Allà, fent demostracions trencant branques i fent vocalitzacions d'avís, hi havia un orangutan mascle jovenet que, de lluny, ens observava amb menyspreu. Uns metres més a l'esquerra, descansant a la branca d'un arbre, un altre individu (més adult) també ens observava, però amb curiositat i amb més tranquil·litat. Els primers orangutans totalment salvatges que ens trobàvem va ser una experiència molt emocionant. 

Vam seure a terra, per observar aquests meravellosos simis pèl-rojos, que estan en greu perill d'extinció, durant una bona estona. En aquells moments ens vam oblidar de la calor, de la humitat i de les sangoneres (glups!).


observant-nos mútuament amb l'orangutan



Quan vam aconseguir deixar de mirar i aixecar el cul de terra, vam continuar per la selva fins a una cova on van a dormir tot un grup de ratpenats. Totes les parets de la cova estaven recobertes d'excrements i era difícil no relliscar, però va pagar la pena entrar per veure els centenars d'ulls que brillaven en l'obscuritat i ens miraven fixament, segurament preguntant-se què hi feiem nosaltres allà.

Al sortir de la cova, ja era hora de dinar i ens vam dirigir cap al riu a on ens esperaven el Jack i el Herda amb el dinar preparat, un luxe, i com sempre molt i molt bo; i els flotadors que ens portarien riu avall, relaxant-nos, fins al campament. Banyar-nos al riu i treure'ns la brutícia, la suor i la calor va ser una gran recompensa.

el Herda, el Jack, el Bim Bim i l'Ika. Els nois que ens van guiar i acompanyar tot el viatge.
Un cop ja al lodge, ens vam dutxar, vam fer recompte de mossegades de sangonera (vaig guanyar de llarg) i ens vam relaxar fins a l'hora de sopar. Una nit més, la Tina ens va enamorar amb els seva cuina i els nois de Tangkahan ens van acompanyar amb la seva música i simpatia fins a ben entrada la nit, tots plegats fent-nos sentir molt especials.

Dilluns tocava dia de relax. Al matí vam acompanyar als mahouts i als elefants durant el seu bany (dels elefants) matinal. Però d'això en parlaré a la propera entrada, dedicada als elefants. Al migdia, vam agafar la roba de riu i el banyador i vam anar a un racó espectacular: una cascada al riu Buluh (afluent del Batang). Allà ens vam banyar, vam xerrar, vam riure i, novament, els nois ens van preparar un dinar de cinc forquilles.








A la nit, com ja era habitual, sopar i música en directe. Fins i tot, vam intentar aprendre una cançó infantil en l'idioma local! Galls i rialles amb la pluja com a so de fons.

p.d.: les fotos de la selva (1-5) són de la Tània, la Maribel i el Miquel, els meus compis d'aventura, que van portar les seves compactes i són tan macos que em deixen utilitzar-les. La meva càmara rèflex es va quedar al campament, perquè ja va ser prou difícil intentar no caure per la selva sense haver de portar la càmara al coll. 

Sumatra, tercera part

A Tangkahan, a tocar del Green Lodge, viu també una família d'elefants de Sumatra (Elephas maximus sumatranus). Els mahouts (paraula tailandesa que vol dir cuidadors d'elefants) són homes del poble que han après l'ofici.

Aquests elefants van perdre el seu territori degut a les plantacions d'oli de palma. L'Eva, la Sari, l'Agustin, el Theo, l'Olive, l'Ardana, la Yuni i la petita Amelia, ara contribueixen als projectes d'ecoturisme que es fan a la comunitat de Tangkahan. Amb visites concertades, els turistes els acompanyen en el seus banys diaris i poden raspatllar-los mentres es banyen, els hi donen de menjar i els munten per fer una passejada per la selva. Una experiència màgica que ajuda a conscienciar a la gent sobre la importància de la conservació dels boscos de Sumatra i la fauna que els habita, com ara els elefants.

Però dos dies a la setmana fan festa i baixen a banyar-se al riu sense turistes, només amb la companyia dels mahouts. Nosaltres, dilluns al matí, vam tenir la sort de poder ser testimonis d'un d'aquests banys lliures.


Els elefants es dirigeixen cap al riu en fila, agafats. L'Amelia camina al costat de la seva mare. El Theo, el mascle adult, és l'últim en baixar i l'encarregat de portar la palmera per menjar.




Abans de ficar-se a l'aigua, els mahouts els posen a tots en renglera per a que defequin. Així poden fer un bon control d'excrements i eviten que s'embruti el riu (molt important de cara al turista).



Aquests banys sense turistes també s'aprofiten per assegurar que els animals responen a les ordres, que estan bé i tranquils, i així evitar accidents amb la gent i reforçar la relació amb els cuidadors. Els elefants són animals molt grans i poden arribar a ser perillosos sense un bon control. 

Ara ja sí, els animals poden banyar-se lliurement i jugar a l'aigua. A Tangkahan s'intenta mantenir al màxim la conducta natural dels elefants i per això són tant importants els banys al riu i les patrulles per la selva, que mantenen el contacte amb l'hàbitat i on l'animal pot triar quina planta vol menjar completant així la dieta que se'ls hi dóna.




Nosaltres ens ho miràvem de lluny intentant no interferir.

Al Theo i a l'Olive els hi encanta jugar plegats! Tots dos gaudeixen al màxim d'aquests moments de plaer i llibertat al riu.




Un cop ben nets i frescs, tornen cap al campament. El Jack i l'Ika aprofiten per pujar a dalt dels elefants




Després del bany vam poder repartir uns quants plàtans a sota d'unes trompes molt felices (peladets per l'Amelia),  i vam ser convidats pels mahouts a la seva cabana on, tot prenent un refresc, ens parlen sobre les seves experiències com a cuidadors d'elefants i responen a les nostres preguntes. També ens ensenyen on treballen i qué fan.

preparen la dieta
construeixen i reparen les instal·lacions pels animals
Dimarts al matí vam repetir experiència però aquest cop amb altres turistes i amb raspatllada d'elefant inclosa. Quina diferència! 
El matí comença igual, els animals baixen cap al riu.



Tots estàvem enamorats de l'Amelia, la petita. És tan graciosa i simpàtica que ens va robar el cor en 2 segons i li vam fer més de 200 fotos! La pobra encara ha d'aprendre un munt de coses i, a vegades, s'atabala quan no sap què ha de fer mentres els adults es banyen i compleixen amb la seva rutina; i corre d'una banda a l'altra bramulant.


A l'arribar al riu, també hi va haver uns moments de relax per banyar-se i jugar.


Però seguidament, els mahouts van donar l'ordre i els elefants es van tombar a la vora del riu on, per nosaltres, era còmode raspatllar-los. Es van portar molt bé, obeïnt tot el que se'ls hi demanava. Però la relaxació del dia anterior no hi era: estaven treballant. Això sí, els turistes (nosaltres inclosos) tenien un somriure d'orella a orella, gaudint del contacte tan proper amb els animals.


a l'altra banda del riu, la selva impressionant

Després del bany, els elefants porten als turistes a fer una volta per la selva i nosaltres tornem a les nostres cabanes, a preparar la motxilla per la tarda. Tornàvem a la selva, el segon trekking del viatge, on passaríem la nit a una cova.