Sumatra, primera part

Ja teníem ganes de selva. Explorar la selva tropical de Sumatra i veure orangutans salvatges era, sens dubte, la raó principal del viatge.

Deixàvem Singapur enrere mentres sobrevolàvem la curta distància fins a Medan, la capital del nord de Sumatra.

A l'arribar a l'aeroport, fer el visat va ser un tràmit ràpid, vam canviar diners a la moneda local (la rupia indonèsia) i al sortir, un cotxe de l'hotel ens estava esperant (un servei inclòs al preu de l'habitació). El nostre, l'hotel Madani, un hotel musulmà de 4 estrelles.

La primera nit la passaríem a Medan, una ciutat caòtica, sorollosa, contaminada i sense cap punt d'interés. Una injusta primera impressió de l'illa de Sumatra.

I potser també una injusta valoració de la ciutat ja que la vam conéixer breument, només aquella mateixa nit, quan vam sortir a sopar. A l'hotel ens havien recomanat un restaurant i ens havien donat un mapa (molt imprecís) per arribar-hi a peu. Miraculosament vam arribar sense ser atropellats i sense caure en un dels centenars de forats que hi ha a l'asfalt dels carrers.

L'endemà al matí ens recollien al vestíbul de l'hotel per portar-nos (per fi!!) a Tangkahan, a on passaríem els primers quatre dies de la nostra aventura. Així vam conéixer a l'Ika i al Bim Bim, els nostres guies locals, a la Sonya (australiana i representant de l'agència) i a la Karen (nova zelandesa companya de viatge i de congrés a Singapur). Un cop fetes les presentacions, ens vam dividr en dos cotxes i ens vam posar en camí.

Durant el viatge vam fer un parell de parades per visitar els mercats d'aliments de Medan. L'Ika ens va explicar una mica els noms de les fruites exòtiques que teníem davant, i ens les van deixar tastar. Textures i sabors nous pel paladar!.

fruita serp: la pell recorda la pell d'una serp

Un cop ja fora de Medan, vam fer una parada per dinar a on vam poder fer un primer tast de la cuina local. El menjar estava boníssim, igual que el de tots els àpats que faríem a Tangkahan. En acabar, vam parar encara a un últim mercat. Aquest no era només de menjar, també hi havia parades de roba i altres articles. Els voltants ja no eren tant depriments com a la ciutat.

A partir d'aquest punt, la carretera va desaparéixer i els cotxes van enfilar per camins impossibles plens de clots i de fang provocats per les pluges. Mentres feiem bots a dintre els cotxes, el paisatge s'anava transformant en plantacions d'oli de palma. Palmeres i més palmeres a banda i banda del camí.

No vam veure selva fins que vam arribar a Tangkahan. Ens vam registrar al centre del visitant i, seguidament, ens van portar al Green Lodge, que seria casa nostra els pròxims quatre dies. El lodge el porta una família de Tangkahan, que ens va cuidar molt, i està format per bungalows molt bàsics. Cada cabaneta consta d'una habitació amb un llit doble, una taula, una cadira i alguns penjadors per la roba; i un bany amb un vàter (sense cisterna) i una aixeta amb un cubell gran i un cullerot per tirar de la cadena i dutxar-se. Cada cabana té el nom d'un dels animals emblema de la fauna local, com l'orangutan, el siamang. l'ós, el tigre, el calau, etc.

els flotadors que farem servir per baixar pel riu

Al Green lodge és on també viuen els elefants (dels que ja us parlaré més endavant), amb els que vam conviure alegrement tots els dies. Bé, amb ells i amb el magnífic riu Batang , que separa Tangkahan del parc nacional Gunung Leuser, i que va ser la nostra segona casa. Tot just deixar les motxilles ens hi vam banyar per primera vegada, per refrescar-nos i deixar enrera la pols del camí i tanta palmera.
A la nostra vora del riu, Tangkahan; a l'altra vora, el parc nacional: la selva que exploraríem l'endemà.

la foto capçalera d'aquest bloc

Quan es va fer fosc, ens vam reunir tots al restaurant, una terrassa amb taules i bancs de fusta i amb vistes al riu i al parc nacional. La Tina (la cuinera i encarregada) ens va fer un sopar deliciós. Més tard, els guies es van apropar al lodge per explicar-nos una mica com seria l'endemà, el primer trekking a la selva, i van acabar guitarra en mà cantant cançons tradicionals (i altres no tant tradicionals) fins que, a les 11h, es va apagar el generador. Vam tornar a les nostres cabanes amb l'ajut del frontal i al ficar-nos al llit, el cansament va fer, finalment, la seva aparició.