18 de març, 2013

Tanzània, febrer 2010


Primera part: el Parc Nacional d'Arusha, el gran desconegut
Segona part: el Parc Nacional de Tarangire, baobabs i bany d'elefants
Tercera part: l'Àrea de Conservació del Ngorongoro i el cràter, les terres altes
Quarta part: el Parc Nacional del Serengeti, la gran planura
Cinquena part: les planes del Serengeti i el camí cap a Ndutu
Sisena part: Ndutu, zona de cria de nyus
Setena part: el Parc Nacional del llac Manyara i la tornada a Arusha.

Tanzània, primera part

M'en vaig a Tanzània al febrer, t'apuntes? Així m'ho van deixar caure i, és clar, vaig haver de dir que sí. Si t'agrada viatjar, Tanzània és un somni fet realitat, però si a més t'agraden els animals ja et pots imaginar les papallones a l'estòmac que sentia cada cop que pensava en l'aventura que estava a punt de viure.

Des d'aquell moment va començar una carrera contrarellotge per tenir-ho tot a punt pel gran viatge. Agafar les vacances a la feina, trobar cangur pel gos, vacunar-me, renovar el passaport, comprar els vols i fer la maleta, tot mentres intentava llegir al màxim sobre els diferents parcs nacionals que aniríem a veure, la gent, els costums i la gastronomia.

Per sort, el viatge ens l'organitzava l'agència Tabia Safaris, grans professionals i amics, que ens van cuidar molt i van respondre a totes les nostres preguntes amb una paciència infinita, fent-nos emocionar quan ens explicaven l'itinerari. 

Sense adonar-me'n va arribar el dia de marxar i em vaig trobar en un avió rumb a Arusha, la capital del Nord de Tanzània (on es troben els parcs més famosos, però que només és una petita part del país). Un cop a l'aeroport d'Arusha, vam tramitar el visat i al sortir ens estava esperant el Max que seria el nostre guia i xofer durant tot el viatge. Ja era de nit, així que el Max ens va portar directament a l'hotel on passaríem les dues primeres nits i es va acomiadar de nosaltres fins l'endemà.

El primer dia vam visitar el parc nacional d'Arusha, el més desconegut de tots. És petit i, tot sovint, es descarta per poder passar més temps al Serengeti, però val la pena ja que té una mica de tot (sabana, llacs, bosc, muntanya...) i és un dels llocs on es poden veure còlobs de crinera oriental (Colobus guereza), que són espectaculars.

Només a l'entrar al parc ens vam trobar amb aquesta girafa (la primera!) al mig del camí. En aquell moment vam començar a al·lucinar, i ja no vam parar. I seguidament, les primeres zebres.

Giraffa camelopardalis

Equus quagga

Vam continuar fins a un petit cràter que s'anomena Little Serengeti, on vam veure més girafes, zebres, facoquers i búfals, tots junts.





Syncerus caffer
Quan vam reprendre el camí, el paisatge es va tornar més boscós i vam arribar a una zona de pícnic on vam parar a dinar. La visita als parcs es fa en 4x4 i només està permès baixar dels vehicles en zones molt determinades (com ara un pícnic) per raons de seguretat (ningú es vol trobar cara a cara amb un lleó, oi?).



En aquest paisatge més frondós és on vam veure els primers primats: la mona blava i el còlob de crinera oriental, a dalt dels arbres.

mona blava (Cercopithecus mitis mitis)
còlob de crinera oriental
Des del parc també es pot accedir al volcà Meru, que juntament amb el famós Kilimanjaro, són els pics més alts del país. Si tens sort, també es pot veure el Kilimanjaro (que es troba a uns 50 km), en dies molt i molt clars.

el Meru
Continuant l'itinerari pel parc ens trobem els llacs Momela, les aigües dels quals són de diferents tonalitats de blau i verd. Nosaltres no ho vam poder apreciar ja que en aquell moment va ploure.


Molt satisfets amb el primer dia de safari (paraula swahili que vol dir viatge) vam tornar a Arusha, per descansar i preparar-nos pel dia següent. Destinació, el parc nacional de Tarangire.

Tanzània, segona part

El parc nacional de Tarangire és famós pels seus baobabs. L'arbre del que es diu que va ser castigat pels déus a viure cap per avall (quan perd la fulla les seves branques nues semblen arrels). A més ens havien dit que, molt probablement, veuríem elefants.


Només entrar al parc ens trobem amb aquest paisatge format majoritàriament per acàcies i baobabs i, de seguida, ens adonem que a les branques dels arbres és on comença l'espectacle de la vida animal.
Baobab (Adansonia digitata)
termiter gegant

Les branques de l'acàcia estan plenes de punxes.


Pternistis leucoscepus
Tockus erythrorynchus
Hieraaetus pennatus?
La primera família de mona verda (Chlorocebus pygerythrus) que vam veure va ser aquesta, descansant a les branques d'un arbre.



Entre els baobabs vam trobar el primer grup de papions (Papio anubis). Mentre el mascle vigilava assegut entre l'herba alta, els joves jugaven a les branques dels arbres.


cobs (Kobus kob) creuant el riu Tarangire
impalas ( Aepyceros melampus)


Vam parar a un pícnic per dinar, on vam poder baixar del jeep i anar al lavabo. Als voltants del pícnic vam veure aquestes robes penjades dels arbres. Ens van dir que eren per mantenir la zona el més lliure de mosques tse-tse possible. Els insectes són atrets pels colors foscos (per això recomanen sempre vestir colors clars quan vas de safari) cap a la roba. Vam dubtar seriosament l'eficiència d'aquest mètode ja que les mosques se'ns haguessin menjat aquell dia si no hagués sigut pel repel·lent

Després de dinar vam continuar el recorregut pel parc i vam tenir la sort de topar-nos amb un grup gran d'elefants (Loxodonta africana), recoberts de la terra rogenca típica del parc, que es dirigia cap al riu Tarangire per banyar-se i refrecar-se. Espectacular veure'ls en moviment, caminant en fila, cap al riu. Els vam seguir.



A l'arribar al riu ens vam trobar que altres jeeps havien tingut la mateixa idea i tots estàvem allà. Un dels vehicles, sense adonar-se, va tancar el pas al riu separant la família. Un dels elefants adults es va començar a posar nerviós i, per un moment vaig pensar que carregaria contra el jeep que li tallava el pas. Per sort, el conductor es va adonar a temps i, ràpidament, es va apartar deixant lloc per l'animal (que va passar massa a tocar del cotxe pel meu gust).




Un cop reunits, els elefants es van banyar i van continuar el seu camí.

Vam seguir el camí nosaltres també, intentant veure algun felí, sense cap sort. Els parcs de Tanzània s'han de deixar abans de les 18h (de que es faci fosc), així que vam començar a fer via. Aquella nit dormiríem al càmping Twiga, que es troba al poble de Mto wa Mbu (entre els parcs de Tarangire i del llac Manyara, aquest últim el visitarem de tornada ja cap a Arusha). L'endemà ens tocava visita del cràter del Ngorongoro, un dels punts de major concentració de fauna del país.

Tanzània, tercera part

Al matí després d'esmorzar, vam deixar el càmping Twiga (al que tornaríem cap al final del viatge) i ens vam dirigir cap a l'Àrea de Conservació del Ngorongoro, per passar el dia de safari al famós cràter del Ngorongoro, inclòs a la llista de patrimoni de la humanitat de la UNESCO.

Primer vam fer una curta parada per fer una ullada panoràmica al llac Manyara, el parc que vam deixar per l'últim dia. Al mirador, de seguida se'ns va acostar un noi per intentar vendre'ns algun collaret o polsera, suposadament artesanal. No li vam comprar res (i no va ser per falta d'insistència), però un dels meus companys de viatge li va canviar la seva samarreta per la de la selecció de futbol de Tanzània que portava el noi. Tots dos van quedar sorprenentment satisfets, tenint en compte que la samarreta de futbol era, segurament, falsa i l'altra, estava vella i esparracada (d'aquelles que t'emportes de viatge per no tornar-la a casa).

Un cop vam accedir a l'àrea de conservació del Ngorongoro, per arribar al cràter primer s'ha de pujar per una carretera que travessa una zona de bosc, oferint un paisatge preciòs. Es troba a força alçada sobre el nivell del mar, així que vam començar a notar un descens de la temperatura (que es faria més evident a la nit). 




Abans de començar el descens cap al cràter, vam parar a fer les fotos panoràmiques de rigor, des d'un mirador vigilat per rangers armats (impressiona molt veure-ls de tant a prop)



" és la nostra obligació protegir els rinos "
A banda i banda de la carretera et trobes alguns poblats Masai. Nosaltres no vam voler, però es pot concertar una visita per conéixer com viu la tribu i participar dels seus costums i balls tradicionals (ja sabeu, aquell en el que fan saltirons). Actualment, la majoria dels masai viuen de la ramaderia,  però també molts poblats viuen del turisme. A la foto se'ls veu asseguts, esperant a que un jeep ple de turistes enfili el camí, per a posar-se en moviment i començar la feina.


home masai
El cràter del Ngorongoro és un punt d'alta concentració de fauna i l'únic lloc del nord de Tanzània on es poden veure rinoceronts negres (si tens sort) en l'actualitat. Així que estàvem emocionats per poder veure animals que encara no havíem vist en altres parcs.

Ardeotis kori




grua coronada (Balearica regulorum)
gasela de Thomson

nyu blau (Connochaetes taurinus)
Al pícnic del Ngorongoro no vam poder sortir del cotxe per menjar perquè en el moment en que treies el menjar de la capsa, t'atacava una espècie d'àguila per robar-te el dinar (comprovat!). Després de la pausa, vam continuar voltant i finalment, malgrat que de molt lluny, vam trobar el rinoceront.

Diceros bicornis

I, cap al final de la tarda, vam poder veure els primers lleons. Un grupet que descansava aprofitant els últims raigs de sol.

Panthera leo


els nyus no perden de vista els felins
Aquella nit vam dormir al Rhino Lodge, ben a prop del cràter, a on mentres sopàvem ens van visitar un grup de masais regalant-nos un dels seus balls. L'endemà vam continuar el camí cap al pròxim destí: el mític Serengeti, a on passaríem els tres dies següents.