29 de setembre, 2013

Amsterdam, setembre 2013

Primera part: Jordaan
Segona part: el centre medieval
Tercera part: Messi Natura Magistra
Quarta part: Museumplein

Amsterdam, primera part

El Rijksmuseum, el museu més important d'Amsterdam ha reobert les seves portes aquest any, a l'abril, després de 10 anys d'obres de remodelació i restauració. Aquest va ser el motiu inicial per triar Amsterdam com a destí del viatge en família d'enguany. Tot i que, finalment, un cop davant de les seves portes, no hi vam entrar.

L'autobús 197 que ens va traslladar des de l'aeroport de Schiphol fins al centre de la ciutat ens va deixar a Leidseplein, on teníem l'hotel, massa d'hora per fer el check-in així que vam deixar les maletes a recepció i vam anar a passejar. Per no allunyar-nos massa, vam agafar el carrer Prinsengracht, un dels canals semicirculars i concèntrics que envolten el centre. El barri és el Jordaan i és on es troba la casa de l'Anne Frank i la Westerkerk.










les cases a Amsterdam són ben tortes!










El Jordaan és un barri molt tranquil, ple de cafès i galeries d'art amagats en carrerons. Caminant per Prinsengracht, s'arriba primer a la Westerkerk, l'esglèsia més gran dels Països Baixos i on es creu que està enterrat Rembrandt (que va morir al barri sent molt pobre).

Seguidament et trobes amb la cua de turistes esperant per entrar a la casa d'Anne Frank, la nena jueva víctima de l'holocaust que va escriure un diari explicant la seva vida mentres, amb la seva família i una altra família jueva, s'amagaven dels nazis. L'Anne va morir al camp de concentració Bergen-Belsen, al març del 1945 quan tenia 15 anys. El pare, únic supervivent, va publicar el diari de la seva filla l'any 1947, segons la voluntat de l'Anne.

A la casa es pot veure l'àtic on vivien amagats i el diari original. A nosaltres ja se'ns havia fet tard i amb la cua que hi havia vam decidir no entrar i tornar cap a l'hotel. L'Hotel La Bohème , un petit hotel familiar que es troba en una de les casetes típiques d'Amsterdam.

Un cop vam haver fet el check-in, vam sortir a menjar alguna cosa. Pels voltants de Leidseplein hi ha una zona plena de restaurants, que em va recordar molt al barri llatí de París, ja que també et persegueixen per a que entris a sopar al seu local. Vam triar un restaurant típic holandès De blauwe Hollander, (sobretot perquè no hi havia ningú a la porta amb el menú a la mà intentant esbrinar la nostra nacionalitat), a on vam menjar molt bé i a bon preu. Després vam passejar per Leidsestraat fins al mercat de les flors, Bloemenmarkt, on pots trobar tot tipus de bulbs de tulipes i altres tipus de flors.



Amsterdam, segona part

Dimarts va ser el dia que vam dedicar al centre medieval de la ciutat, del que formen part els districtes més famosos de la capital holandesa com el barri vermell o la plaça Dam.
La primera parada va ser la plaça Spui on es troba el Begijnhof, la llibreria Athenaeum i els cafès Hoppe i Luxembourg.

Les beguines van ser un moviment religiós catòlic que va començar a l'edat mitjana, format per dones que no es volien casar o que havien quedat vídues, i que van trobar en el beguinatge la forma de vida que volien, sense haver de sotmetre's a un home o a l'esglèsia. Sobretot es dedicaven a fer obres de caritat, a l'oració i a l'estudi. Les beguines vivien en casetes individuals dintre d'un pati o beateri, el Begijnhof. El d'Amsterdam és un petit racó de calma al  mig de la ciutat, on es troba la casa de fusta més antiga de la ciutat, i a on està prohibit fer fotografies per a no molestar les dones que encara hi viuen (que no són beguines). Podeu veure fotos de l'interior aquí.



Una de les entrades del Begijnhof dóna a la plaça Spui on sempre hi ha molt moviment ja que hi ha una de les facultats de la universitat d'Amsterdam, cafès i llibreries; a més dels mercats que es celebren a la plaça (com el de llibres de segona mà els divendres al matí o el d'art els diumenges). Però l'altra sortida dóna a uns carrerons molt tranquils.



A la plaça Spui trobem l'estàtua del Lieverdje, "petit entremaliat", que va ser regal d'una companyia de tabac el 1960.



A la plaça també trobem la llibreria americana, amb l'aparador dedicat a Bukowski, i la llibreria Athenaeum que és una de les llibreries independents més gran d'Holanda.



Vam fer una pausa per prendre un cafè al Hoppe, un dels famosos cafès marrons (bruin café) d'Amsterdam. El nom ve dels interiors de fusta que donen un to fosc a l'ambient. El Hoppe, que porta obert més de 300 anys, manté el terra ple de sorra perquè, segons ens va explicar el cambrer, antigament els homes mastegaven i escopien tabac a terra.



Després del descans, vam deixar la plaça Spui i vam caminar pel Kalverstraat, un carrer comercial molt animat, fins a la plaça Dam, on hi ha el palau reial (Koninklijk Paleis) i la esglèsia nova (Nieuwe kerk). El palau reial, que inicialment es va construir com a ajuntament el 1665, actualment és el domicili oficial de la reina,  encara que aquesta viu a La Haia, i és obert al públic la major part de l'any. L'esglèsia nova (nova perquè és un segle més recent que la vella, l'Oude kerk) és l'escenari de les coronacions i les bodes reials.
Continuem la ruta en direcció a l'estació central, amb parada a l'Oude kerk. Abans, però, fem una petita pausa per dinar i a la tarda visitarem l'esglèsia vella.





palau reial


L'Oude kerk (esglèsia vella), és l'edifici religiós més antic d'Amsterdam. Es troba al mig del barri vermell. És curiós el contrast entre mirar cap a una banda i veure l'església i mirar a l'altra banda i veure una prostituta a l'aparador. A l'Oude kerk es fa cada any l'entrega de premis de la World Press Photo.








Quan vam acabar la visita a l'Oude kerk, plovia massa per passejar així que vam decidir fer un tour en vaixell pels canals (els vaixells estan coberts per un sostre de vidre). Una hora navegant pels canals més importants. El "conductor", a més, ens explica anècdotes com per exemple que les cases són tant estretes degut a un problema de fonaments ocasionat pel terreny tou a on es construïen, que totes tenen un gablet (decorat de formes molt diferents) al final de la façana amb un ganxo per a poder fer mudances o pujar objectes grans als pisos, i que les obres del metro, que ja fa anys que duren, són les culpables del caos al centre (i que suposadament acabaran en uns 7 anys).


Al baixar del vaixell, ens apropem a l'estació central i des d'allà, agafem el tramvia fins Leidseplein on busquem un lloc per sopar.

Amsterdam, tercera part

Dimecres al matí ens vam llevar d'hora per anar a visitar l'Artis Royal Zoo. Vam anar caminant fins a Muntplein, per agafar el tramvia que ens deixaria a l'entrada del parc. La Muntplein és una plaça que en realitat és un pont, el pont més ample de la ciutat.




Muntplein
El zoo d'Artis, que comparat a la resta que he visitat als Països Baixos no és dels més macos, està al centre de la ciutat cosa que li limita molt l'espai, però que té una col·lecció d'espècies molt interessant, uns jardins molt ben cuidats i, a més, alguns dels edificis i monuments del parc daten del segle XIX.

" La natura és la mestra de l'art "









A Amsterdam més del 50% de la població tria la bicicleta com a mitjà de transport, encara que plogui o faci fred (o tot a la vegada). Això fa que la ciutat estigui plena de bicis per tot arreu, de tot tipus i mides, i arreglades i decorades al gust del seu propietari.









Aquella nit coincidia que el Barça jugava el seu partit de Champions al Camp Nou contra l'Ajax d'Amsterdam, i no ens el vam voler perdre. Vam buscar un lloc per sopar que tingués pantalla gegant per a veure el futbol. Vam acabar a un pub irlandès on donaven el partit del Barça - Ajax, simultàniament amb el Milan - Celtic. El Barça va guanyar 4-0 (amb tres gols de Messi); i el Celtic, tampoc va estar de sort i va perdre 2-0.
Admirable l'educació i contenció dels espectadors de futbol holandesos, que van veure com Messi els esguerrava la nit, mentres des d'un racó del bar s'aplaudien (també amb certa contenció) tots els gols del Barça (ehem!).

Messi Artis Magistra (i perdoneu els que sabeu llatí, si em falla la declinació).