Tanzània, segona part

El parc nacional de Tarangire és famós pels seus baobabs. L'arbre del que es diu que va ser castigat pels déus a viure cap per avall (quan perd la fulla les seves branques nues semblen arrels). A més ens havien dit que, molt probablement, veuríem elefants.

Només entrar al parc ens trobem amb aquest paisatge format majoritàriament per acàcies i baobabs i, de seguida, ens adonem que a les branques dels arbres és on comença l'espectacle de la vida animal.

Baobab (Adansonia digitata)

termiter gegant

Les branques de l'acàcia estan plenes de punxes.

Pternistis leucoscepus

Tockus erythrorynchus

Hieraaetus pennatus?

La primera família de mona verda (Chlorocebus pygerythrus) que vam veure va ser aquesta, descansant a les branques d'un arbre.

Entre els baobabs vam trobar el primer grup de papions (Papio anubis). Mentre el mascle vigilava assegut entre l'herba alta, els joves jugaven a les branques dels arbres.

cobs (Kobus kob) creuant el riu Tarangire

impalas ( Aepyceros melampus)

Vam parar a un pícnic per dinar, on vam poder baixar del jeep i anar al lavabo. Als voltants del pícnic vam veure aquestes robes penjades dels arbres. Ens van dir que eren per mantenir la zona el més lliure de mosques tse-tse possible. Els insectes són atrets pels colors foscos (per això recomanen sempre vestir colors clars quan vas de safari) cap a la roba. Vam dubtar seriosament l'eficiència d'aquest mètode ja que les mosques se'ns haguessin menjat aquell dia si no hagués sigut pel repel·lent

Després de dinar vam continuar el recorregut pel parc i vam tenir la sort de topar-nos amb un grup gran d'elefants (Loxodonta africana), recoberts de la terra rogenca típica del parc, que es dirigia cap al riu Tarangire per banyar-se i refrecar-se. Espectacular veure'ls en moviment, caminant en fila, cap al riu. Els vam seguir.

A l'arribar al riu ens vam trobar que altres jeeps havien tingut la mateixa idea i tots estàvem allà. Un dels vehicles, sense adonar-se, va tancar el pas al riu separant la família. Un dels elefants adults es va començar a posar nerviós i, per un moment vaig pensar que carregaria contra el jeep que li tallava el pas. Per sort, el conductor es va adonar a temps i, ràpidament, es va apartar deixant lloc per l'animal (que va passar massa a tocar del cotxe pel meu gust).

Un cop reunits, els elefants es van banyar i van continuar el seu camí.

Vam seguir el camí nosaltres també, intentant veure algun felí, sense cap sort. Els parcs de Tanzània s'han de deixar abans de les 18h (de que es faci fosc), així que vam començar a fer via. Aquella nit dormiríem al càmping Twiga, que es troba al poble de Mto wa Mbu (entre els parcs de Tarangire i del llac Manyara, aquest últim el visitarem de tornada ja cap a Arusha). L'endemà ens tocava visita del cràter del Ngorongoro, un dels punts de major concentració de fauna del país.