05 de maig, 2014

Costa Rica, desembre 2013


Primera part: Parc Nacional Tortuguero
Segona part: Terra de volcans: el Poàs i l'Arenal
Tercera part: Parc Nacional Volcà Tenorio i Rio Celeste
Quarta part: Monteverde
Cinquena part: camí cap a Quepos: Parc Nacional de Carara i el riu Tàrcoles
Sisena part: Parc Nacional Manuel Antonio 
Setena part: camí cap a Corcovado: Dominical i San Gerardo de Dota
Vuitena part: Parc Nacional de Corcovado i Isla del Caño

Costa Rica, primera part

Després de fer nit a San José, la capital de Costa Rica, vam deixar la ciutat, molt d'hora al matí, per passar el cap de setmana a Tortuguero com bons turistes seguidors de masses. Allà vam compartir amb altres persones els tours, el lodge i els àpats, tot inclòs a un pack que havíem contractat des de Barcelona però que ens havíem imaginat mooolt diferent. Als que us agradi l'observació de fauna salvatge entendreu perfectament que un grup de 12 no és el mateix que un de 5 per afavorir les probabilitats d'èxit.
Malgrat tot, la bellesa del Parc Nacional de Tortuguero i els seus canals, va fer que de mica en mica ens oblidessim d'aquest primer disgust inicial i comencessim a gaudir de la natura que ens envoltava.

Des de San José, la Ruta 32, travessa el Parc Nacional Braulio Carrillo, un bosc nuvolós que ofereix vistes espectaculars durant el viatge. Cap al final de trajecte, la carretera s'oblida de l'asfalt i passa per plantacions de plàtans, fins que s'arriba a Guàpiles on vam fer una parada per esmorzar i vam provar el primer Gallo Pinto, esmorzar típic tico que consisteix en arròs i frijoles, acompanyat d'ous, salsitxes o plàtan fregit, entre d'altres coses, segons el que vingui de gust. Molt a prop es troba ja, La Pavona, on s'agafen els vaixells que et porten pel riu de La Suerte, fins al poble de Tortuguero, al parc nacional i als lodges que hi ha als voltants, i que són l'única forma d'arribar-hi.




Aquella tarda, la vam dedicar a passejar pels voltants del lodge i ens vam acostar a la platja a on fan la posta les tortugues (normalment entre juliol i octubre), l'espectacle natural que dóna nom al lloc. Nosaltres vam anar fora de temporada i just al final de l'eclosió dels ous que té lloc uns dos mesos després de la posta. No vam tenir sort i no vam veure cap petita tortugueta naixent.




L'endemà a les 5h del matí, que és la millor hora per veure animals, vam començar els passejos en barca pels espectaculars canals del Parc Nacional. Vam veure fauna força interessant.




Jacana, Jacana spinosa


Basilisc verd, Basiliscus plumifrons
Perezoso de coll fosc, Bradypus variegatus
Iguana verda, Iguana iguana
Tortuga negra,  Rhinoclemmys funerea

Mare i cria de mona aranya, Ateles geoffroyi


A la tarda vam anar a visitar el poble de Tortuguero, un poble de creació molt recent i totalment encarat al turisme, on al carrer principal tot són botiguetes a on es poden comprar records i artesania local. Al poble també trobareu moltes opcions d'allotjament, molt més econòmiques i senzilles que els lodges, on l'ambient és molt més animat i podreu fugir (si més no, una mica) de l'aglomeració de turistes.







Quan va començar a fer-se fosc vam tornar passejant tranquil·lament cap al lodge a descansar, ja que al dia següent tornàvem a matinar per desfer el camí fins a Guàpiles, on ens esperava el 4x4 de lloguer i l'inici de la ruta en solitari pel país.

Costa Rica, segona part

Un cop instal·lats al "nostre" cotxe, vam deixar el Carib enrere per endinsar-nos a la zona de volcans. A Costa Rica hi ha molts volcans que es poden visitar, com l'Irazú, el Rincón de la Vieja o el Turrialba, però nosaltres en vam triar els dos més actius: el Poàs i l'Arenal.

Al Parc Nacional del volcà Poàs es pot visitar el cràter actiu del volcà, que el Neil Armstrong va dir que li recordava a la lluna. Al cràter s'accedeix fent una passejadeta en pla des de l'aparcament, i després es pot fer una caminada fins a la llacuna Botos , un cràter extint que s'ha omplert d'aigua de pluja.
Per gaudir de les vistes al cràter es recomanable arribar-hi d'hora, abans de les 10 del matí, abans de que els núvols es tanquin i dificultin molt la visibilitat.













Un cop acabada la visita, vam continuar la nostra ruta fins al poble de La Fortuna, a on teníem l'allotjament amb vistes a l'espectacular volcà Arenal.

De camí entre el Poàs i l'Arenal, ens vam trobar tres petites meravelles a la carretera: aquesta impressionant cascada, una manada de coatís (que s'acosten als turistes demanant menjar, uff) i un arbre ple de mones, en un dels seus descansos abans d'anar a dormir.


coatí de nas blanc, Nasua narica


aluata de mantell, Allouatta palliata
L'Arenal havia estat actiu fins l'any 2010, oferint espectacles nocturns d'expulsió de lava que res tenien a envejar als millors focs d'artifici. Una llàstima que ja feia uns anys que descansa, i només es pot veure una mica de fum sortint del cràter. 
Per raons de seguretat, al volcà no s'hi pot accedir però sí al Parc Nacional del volcà Arenal a on vam anar (després d'esmorzar) a fer una caminada fins al mirador, amb vistes al volcà i al llac Arenal, un llac artificial i el més gran de Costa Rica.


urraca blava crestada, Calocitta formosa








El volcà es va mostrar tímid, cobert de núvols, però encara ens quedaríem un dia més a la zona i jo mantenia l'esperança.