05 de maig, 2014

Costa Rica, cinquena part

Després de Monteverde, la següent parada serà a Quepos ja a la costa del Pacífic, per visitar el Parc Nacional de Manuel Antonio. El Christian, el guia de Monteverde, ens va aconsellar que pel camí féssim una parada al Parc Nacional de Carara, un parc molt bo per l'observació d'aus. També de camí, abans d'arribar a Carara, creuarem el pont del riu Tárcoles, des del que es poden veure una multitut de cocodrils prenent el sol a les vores del riu.

Abans de creuar el pont del riu Tárcoles, es troben diversos restaurants a peu de carretera a on es pot deixar el cotxe i acostar-se caminant al pont. Dues recomanacions: feu torns i poseu-vos crema solar.
Ens van aconsellar no deixar el cotxe sol, sinó que féssim torns per anar a veure els cocodrils, ja que és un lloc on els robatoris a cotxes són habituals. De fet, el cotxe que teníem al costat l'havien obert i robat tot el que tenien a dintre (les maletes, diners, càmares....).
La temperatura en aquesta part del país comença a ser ja molt elevada i el sol pica fort, mentres estàs fent fotos als cocodrils perds una mica la noció del temps i pots acabar ben cremat sense ni adonar-te'n.


cocodril americà, Crocodylus acutus








El Parc Nacional de Carara és un dels llocs on es poden veure guacamais vermells, a més d'altres molts ocells. És un parc poc conegut i petit, però un dels més bonics que vam visitar. És molt recomanable contractar un guia, ja que en saben molt i estan entrenats per veure fauna que a nosaltres se'ns hagués passat, i per avisar sobre els perills de trobar-se serps i d'acostar-se als rius on hi ha cocodrils de mida considerable.



iguana, Ctenosaura similis
serp de "terciopelo", Bothrops asper

guacamai vermell, Ara macao 
femella de trogon verd pitgroc, Trogon rufus

mascle de manaquí de cap vermell , Pipra mentalis



agutí centreamericà, Drasyprocta punctata
També vam poder veure l'altra espècie de basilisc, Basiliscus vittatus; el colibrí ermità, Phaethornis strigularis; la granota verinosa, Dendrobates auratus; i el rat penat blanc, Ectophylla alba

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada