15 de gener, 2013

Singapur, setembre 2012


Primera part: el viatge, little india i el jardí botànic
Segona part: chinatown, el mooncake festival i la dent de Budha
Tercera part: el congrés i els zoos
Quarta part: marina bay, passeig en barqueta i el barri àrab

Singapur, primera part

El quart congrès del ICZ va ser l'excusa perfecta per organitzar la invasió el viatge a Singapur d'un grup de companys (i amics) de feina. No va ser fàcil aconseguir que tots (15!) poguèssim fer les vacances els mateixos dies, i més d'un vam patir els nervis de la incertesa, però finalment tot va quadrar i ningú es va quedar sense volar.

El vol amb Emirates (en un A380, l'avió més gran del món) va ser amb escala a Dubai, però còmode i sense incidències. A més, probablement per l'emoció del que ens esperava, no se'ns va fer llarg.

Un cop a Singapur, vam passar els controls de duana ràpidament i sense problemes, i vam contractar dues furgo-taxis per que ens portessin a l'hotel, un dels recomanats per l'organització del congrés, el Hangout @ Mount Emily . L'hotel es pot descriure com un alberg, on es poden trobar habitacions de 2, 3, 4 persones amb bany privat, o dormitoris de 7 llits amb bany compartit; però totes espaioses, netes i amb llits molt confortables. A més compta amb sala d'ordinadors, zones comunes, bugaderia, terrasses, i wi-fi gratuït. Tot per un preu força assequible.

Després d'un procés llarg de registre (qualsevol activitat en un grup de 17 es pot fer interminable...), vam sortir a donar un tomb per Little India, el barri hindú de Singapur, que al ser dissabte estava ple de gom a gom. Va ser el primer contacte real amb la ciutat i, he de confessar, que no vaig tenir una molt bona primera impressió.


taronjada "per emportar"

El matí següent vam matinar una mica per aprofitar l'únic dia lliure que teníem abans de que comencés el congrés. La majoria ens vam decidir pel jardí botànic, una de les visites imprescindibles de la ciutat.
Per arribar-hi vàrem agafar Orchard Road, un dels carrers principals on es troben els centres comercials i totes les marques que et puguis imaginar; i xino xano després d'una hora caminant vam arribar.




El jardí botànic és una explosió d'exuberància i colors, i el jardí d'orquídies tropicals (la col·lecció més gran del món) una meravella. A més, per ser diumenge, hi havia molta gent passejant i fent pícnics en família. Fins i tot vam veure uns nuvis fent-se fotos de boda a sota d'una cascada (vestit de núvia xop inclós).







Miss Vanda Joachim, la flor nacional de Singapur

Aquella mateixa tarda tenia lloc l'ice breaker, el primer esdeveniment del congrés. Alguns hi van voler assistir i reunir-se amb la resta de companys de viatge que al matí no havien vingut al botànic. La resta, jo entre ells, vam decidir aprofitar les últimes hores de turisme i vam anar a dinar i passar la tarda a Chinatown, el barri xinès.

Singapur, segona part

El barri xinès de Singapur estava de festa, tot decorat amb fanalets, preparant-se per celebrar la festa de la Mitja Tardor. Es tracta d'una festa popular de la comunitat xinesa de tot el món que es celebra en la lluna plena del 8è mes lunar (el nostre setembre-octubre),  en que es venera la lluna, es dóna les gràcies per les collites i es mengen els tradicionals pastissets de lluna.





Després de fer les 2000 fotos de rigor als fanalets, vam buscar un lloc per dinar. Teníem gana i feia massa calor per donar voltes buscant restaurant, així que vam entrar pràcticament al primer que vam trobar. No recordo el nom (ni tan sols sé si tenia nom...) del lloc, però érem els únics no xinesos, les cambreres parlaven molt poc anglès i per anar al lavabo havies de sortir, pujar per unes escales súper estretes i entrar a un dels banys més cutres que he vist mai. En canvi, el menjar era molt bo i el preu, immillorable. 


Amb la panxa plena i després de fracassar en la recerca d'un cafè decent (el que vam comprar al McDonald's és millor oblidar-lo), vam passar la tarda passejant pel barri. Els carrers estaven plens de parades, on es venien tot tipus d'articles, i molt animats.








Quan ja començava a fer-se fosc, vam sortir de l'entramat de carrerons per buscar un carrer amb trànsit per on circulessin taxis i, sense voler, vam topar amb el Temple de la Relíquia de la dent de Budha, un temple budista enorme, de cinc pisos, impossible de no veure. I sí, a l'interior hi ha una vitrina que conté una dent de Budha (si més no, això diuen)




El temple va ser l'última visita del dia. Vam tornar a l'hotel on ens vam retrobar amb el grupet que havia assistit a l'ice breaker, per fer un sopar ràpid i unes cervesetes a la terrassa de l'hotel; i per actualitzar el facebook i mirar el correu a la saleta d'ordinadors (coses de la vida moderna). L'endemà començava el congrés.

Singapur, tercera part

Dilluns al matí, ben d'hora, un autobús ens esperava a la porta de l'hotel per portar-nos al Jurong Bird Park, on tindria lloc el 4t congrés internacional de cuidadors d'animals salvatges. Bé, concretament, les ponències dels participants (inclosa la meva) tindrien lloc al Jurong, ja que el congrés també incloïa visites al Singapore Zoo i al Night Safari, i un sopar de comiat a l'Hotel Miramar. Els tres parcs zool·lògics, juntament amb el River Safari (que serà inaugurat el 2013) formen part de les Wildlife Reserves de Singapur

L'acte de benvinguda, un cop ens vàrem registrar els que no havíem estat a l'ice breaker la nit anterior, es feia al bonic amfiteatre del parc. Consistia en una mostra de música i balls tradicionals, seguits de la foto de grup, però una tempesta imprevista (benvinguts al clima tropical) va fer impossible dur a terme el que estava planejat. Així que, tots els participants al congrés (que vam poder estrenar la capel·lina del zoo de Singapur que ens havien regalat), vam ser conduïts a l'auditori. Un cop a cobert, els músics i ballarins van poder actuar, i la foto de grup es va posposar per l'endemà.

L'auditori era una sala allargada que gaudia de molta llum natural gràcies a uns grans finestrals amb vistes al llac de flamencs. Així cada matí, si t'avorria la ponència, et podies dedicar a observar els flamencs i, tot sovint, al cuidador que els portava el menjar.

foto Miquel / Maribel
foto Miquel / Maribel

La programació del congrés no deixava massa temps lliure per visitar el Jurong (la visita organitzada va tenir lloc durant l'ice breaker), entre ponències, així que no vaig poder veure tot el parc. El que sí vaig veure va ser la instal·lació dels loris on els ocells podien volar lliurement en un trosset de selva tropical de dos nivells d'alçada. La part no tant selvàtica és que venen menjar a l'entrada per a que el visitant tingui contacte amb l'animal. Això fa que els ocells se t'acostin descaradament i sense cap por!




També vaig visitar el pingüinari i vaig sentir comentaris entusiasmats sobre la cascada de fauna africana. Tant el Jurong com els altres parcs de les Wildlife Reserves, tenen l'avantatge del clima de Singapur i la vegetació tropical que fan les instal·lacions dels animals fàcilment naturals i frondoses. Això provoca un gran impacte visual al visitant que, juntament amb els diferents espectacles, feedings i fotos amb els animals, s'emporta una gran experiència a casa. Tot i que, des d'un punt de vista ètic i conservacionista, pot ser molt discutible que el missatge educatiu que s'ofereix al públic sigui l'adequat.

La visita al zoo de Singapur (el parc més gran) estava programada per dimarts i dimecres a la tarda. A més dimarts, després de sopar, es feia també una visita nocturna (és clar) al Night Safari.

El més espectacular del zoo és la instal·lació free-ranging d'orangutans. Un sistema de troncs llevadissos fa possible que els simis passegin pels arbres per sobre dels visitants i la sensació que es té és que estan lliures. Fins que deixes de mirar cap amunt i gires el cap per veure com uns quants (femelles, joves i cries) són col·locats un al costat de l'altre per fer-se fotos amb el públic. Fotos que es poden comprar a la sortida del parc. Els diners que s'obtenen d'aquestes fotografies són emprats en la conservació dels orangutans en llibertat.




Un altre plat fort del zoo és que tenen dos grups de Proboscis (la mona nariguda), que només es troben en llibertat a l'illa de Borneo. A Europa, en captivitat només en tenen a Apenheul, tres mascles (que provenen de Singapur).



Altres imatges del zoo a continuació. Perdó per la predominança de primats (deformació professional)







De la visita al safari nocturn no tinc cap foto aprofitable, ja que el flash estava prohibit a tot el recinte. Els animals nocturns són molt sensibles a la llum i el flash els hi podria fer mal als ulls i provocar tot tipus de caigudes i accidents.
La visita principal es fa en un trenet amb un guia que et va explicant el que veus. Curiosament, tots els animals es trobaven a sota d'un focus de llum, fàcilment visibles. També hi ha itineraris a peu.

Dimecres a la tarda en comptes de tornar al zoo, dues amigues i jo vam preferir anar de compres i visitar els centres comercials d'Orchard Road, espectaculars i ostentosos. A la nit tots ens vam retrobar al sopar de comiat, que va ser escàs en menjar i amenitzat amb actes musicals i jocs.

Singapur, quarta part

Dijous va ser l'últim dia sencer que passaríem junts a Singapur. Divendres a la tarda ens dividiríem en dos grups: un que anava a Borneo i l'altre a Sumatra; els dos destins que havíem triat per gaudir del post-congrés.

Al matí encara quedaven ponències per escoltar, entre elles la d'un company i la meva, així que tots fent pinya van assistir per donar-nos suport, víctors i aplaudiments (17 persones entre l'audiència poden fer molt soroll); i per acomiadar el congrés i la resta de gent de tot el món que hi participava.

A la tarda, vam aprofitar per fer una mica de turisme i ens vam dirigir a Marina Bay, el centre i cor de la ciutat, el districte colonial i la zona dels molls. Un barri molt animat, ple de museus, restaurants, centres comercials i parcs. A més, és on es troba el circuit de Fòrmula 1 que es celebrava el cap de setmana següent.

Els taxis ens van deixar a l'hotel Marina Bay Sands, amb la seva peculiar teulada, des d'on vam començar el nostre passeig, creuant el pont d'hèlix, fins a una de les parades dels creuers pel riu. Amb la barqueta vam atravessar el riu de Singapur i ens vam baixar al parc Merlion, on hi ha les dues estàtues meitat peix, meitat lleó icòniques de Singapur.





grades per la Fòrmula 1
pont d'hèlix


Merlion



Marina Bay Sands

Un cop es va fer fosc i moguts per la gana, ens vam posar a buscar un lloc per sopar. A la majoria li venia de gust tornar al barri xinès, així que amb el mapa a la mà vam buscar el camí a peu fins a Chinatown. Pel camí vam trobar un carrer ple de paradetes de menjar al carrer (súper típics) i vam fer una pausa per comprar pinxos i calmar la gana.



Divendres al matí encara teníem unes hores lliures abans d'haver d'anar a l'aeroport i les vam emprar en visitar el barri àrab, que alguns encara no coneixíem. Vam passejar una estona, vam veure la mesquita i vam dinar en un lloc de menjar local, molt bé de preu, que vam triar al veure que la cua donava la volta al carrer.




En unes hores, el meu avió cap a Medan (Sumatra) s'enlairaria. Un altre gran viatge estava a punt de començar.