27 de novembre, 2013

Mercats de Nadal: Munic 2011

Els mercats de Nadal són molt típics a moltes ciutats europees per aquestes dates. Són llocs ideals per trobar artesania, arbres i decoracions de Nadal, i menjar típic de cada país; i una molt bona excusa per fer una escapadeta de cap de setmana a l'hivern. Jo ho vaig fer fa un parell d'anys, quan em van recomanar el mercat de la ciutat de Munic, el que es fa a la Marienplatz (la plaça de l'Ajuntament): el Münchner Christkindlmarkt

És el mercat més antic de la ciutat, ple d'encant i d'esperit nadalenc, on cada tarda pots escoltar nadales cantades des del balcó de l'Ajuntament, mentres passeges entre les diferents parades del mercat amb un got del típic Glühwein (vi calent) a la mà per a fer passar la rasca.
















11 de novembre, 2013

La Fageda d'en Jordà

La Fageda d'en Jordà és una de les reserves naturals que formen part del Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa, un bosc de faigs conegut per la seva riquesa cromàtica, sobretot a la tardor, i protagonista d'aquest bonic poema de Joan Maragall:

La fageda d’en Jordà

Saps on és la fageda d’en Jordà?

Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

La Fageda d'en Jordà acostuma a fer el canvi de color de les fulles a principis de novembre, però com que aquest any el fred no acaba de començar, el color que predomina encara és el verd. Tot i així, és un indret de gran bellesa.


la fageda també es pot recórrer en carruatge 









A dintre de la fageda es troba la Cooperativa de la Fageda, una organització sense ànim de lucre, que produeix iogurts, melmelades i gelats. Allà vam parar una estona a prendre un refresc i ens vam assabentar de que  es feien visites guiades a la cooperativa, prèvia reserva, per a poder conéixer la fàbrica i la granja, entre d'altres coses.


Vam dinar a l'Hostal dels Ossos, a peu de carretera entre Olot i Santa Pau. El restaurant és membre del grup de Cuina Volcànica, que vol preservar la cuina tradicional de la terra amb productes propis i receptes de tota la vida.

Després de dinar vam anar a donar un passeig pel centre històric medieval de Santa Pau







Al fons, al centre de la foto, es pot veure la Badia de Roses

29 de setembre, 2013

Amsterdam, setembre 2013

Primera part: Jordaan
Segona part: el centre medieval
Tercera part: Messi Natura Magistra
Quarta part: Museumplein

Amsterdam, primera part

El Rijksmuseum, el museu més important d'Amsterdam ha reobert les seves portes aquest any, a l'abril, després de 10 anys d'obres de remodelació i restauració. Aquest va ser el motiu inicial per triar Amsterdam com a destí del viatge en família d'enguany. Tot i que, finalment, un cop davant de les seves portes, no hi vam entrar.

L'autobús 197 que ens va traslladar des de l'aeroport de Schiphol fins al centre de la ciutat ens va deixar a Leidseplein, on teníem l'hotel, massa d'hora per fer el check-in així que vam deixar les maletes a recepció i vam anar a passejar. Per no allunyar-nos massa, vam agafar el carrer Prinsengracht, un dels canals semicirculars i concèntrics que envolten el centre. El barri és el Jordaan i és on es troba la casa de l'Anne Frank i la Westerkerk.










les cases a Amsterdam són ben tortes!










El Jordaan és un barri molt tranquil, ple de cafès i galeries d'art amagats en carrerons. Caminant per Prinsengracht, s'arriba primer a la Westerkerk, l'esglèsia més gran dels Països Baixos i on es creu que està enterrat Rembrandt (que va morir al barri sent molt pobre).

Seguidament et trobes amb la cua de turistes esperant per entrar a la casa d'Anne Frank, la nena jueva víctima de l'holocaust que va escriure un diari explicant la seva vida mentres, amb la seva família i una altra família jueva, s'amagaven dels nazis. L'Anne va morir al camp de concentració Bergen-Belsen, al març del 1945 quan tenia 15 anys. El pare, únic supervivent, va publicar el diari de la seva filla l'any 1947, segons la voluntat de l'Anne.

A la casa es pot veure l'àtic on vivien amagats i el diari original. A nosaltres ja se'ns havia fet tard i amb la cua que hi havia vam decidir no entrar i tornar cap a l'hotel. L'Hotel La Bohème , un petit hotel familiar que es troba en una de les casetes típiques d'Amsterdam.

Un cop vam haver fet el check-in, vam sortir a menjar alguna cosa. Pels voltants de Leidseplein hi ha una zona plena de restaurants, que em va recordar molt al barri llatí de París, ja que també et persegueixen per a que entris a sopar al seu local. Vam triar un restaurant típic holandès De blauwe Hollander, (sobretot perquè no hi havia ningú a la porta amb el menú a la mà intentant esbrinar la nostra nacionalitat), a on vam menjar molt bé i a bon preu. Després vam passejar per Leidsestraat fins al mercat de les flors, Bloemenmarkt, on pots trobar tot tipus de bulbs de tulipes i altres tipus de flors.