El Rijksmuseum, el museu més important d'Amsterdam ha reobert les seves portes aquest any, a l'abril, després de 10 anys d'obres de remodelació i restauració. Aquest va ser el motiu inicial per triar Amsterdam com a destí del viatge en família d'enguany. Tot i que, finalment, un cop davant de les seves portes, no hi vam entrar.
L'autobús 197 que ens va traslladar des de l'aeroport de Schiphol fins al centre de la ciutat ens va deixar a Leidseplein, on teníem l'hotel, massa d'hora per fer el check-in així que vam deixar les maletes a recepció i vam anar a passejar. Per no allunyar-nos massa, vam agafar el carrer Prinsengracht, un dels canals semicirculars i concèntrics que envolten el centre. El barri és el Jordaan i és on es troba la casa de l'Anne Frank i la Westerkerk.
les cases a Amsterdam són ben tortes! |
El Jordaan és un barri molt tranquil, ple de cafès i galeries d'art amagats en carrerons. Caminant per Prinsengracht, s'arriba primer a la Westerkerk, l'esglèsia més gran dels Països Baixos i on es creu que està enterrat Rembrandt (que va morir al barri sent molt pobre).
Seguidament et trobes amb la cua de turistes esperant per entrar a la casa d'Anne Frank, la nena jueva víctima de l'holocaust que va escriure un diari explicant la seva vida mentres, amb la seva família i una altra família jueva, s'amagaven dels nazis. L'Anne va morir al camp de concentració Bergen-Belsen, al març del 1945 quan tenia 15 anys. El pare, únic supervivent, va publicar el diari de la seva filla l'any 1947, segons la voluntat de l'Anne.
A la casa es pot veure l'àtic on vivien amagats i el diari original. A nosaltres ja se'ns havia fet tard i amb la cua que hi havia vam decidir no entrar i tornar cap a l'hotel. L'Hotel La Bohème , un petit hotel familiar que es troba en una de les casetes típiques d'Amsterdam.
Seguidament et trobes amb la cua de turistes esperant per entrar a la casa d'Anne Frank, la nena jueva víctima de l'holocaust que va escriure un diari explicant la seva vida mentres, amb la seva família i una altra família jueva, s'amagaven dels nazis. L'Anne va morir al camp de concentració Bergen-Belsen, al març del 1945 quan tenia 15 anys. El pare, únic supervivent, va publicar el diari de la seva filla l'any 1947, segons la voluntat de l'Anne.
A la casa es pot veure l'àtic on vivien amagats i el diari original. A nosaltres ja se'ns havia fet tard i amb la cua que hi havia vam decidir no entrar i tornar cap a l'hotel. L'Hotel La Bohème , un petit hotel familiar que es troba en una de les casetes típiques d'Amsterdam.
Un cop vam haver fet el check-in, vam sortir a menjar alguna cosa. Pels voltants de Leidseplein hi ha una zona plena de restaurants, que em va recordar molt al barri llatí de París, ja que també et persegueixen per a que entris a sopar al seu local. Vam triar un restaurant típic holandès De blauwe Hollander, (sobretot perquè no hi havia ningú a la porta amb el menú a la mà intentant esbrinar la nostra nacionalitat), a on vam menjar molt bé i a bon preu. Després vam passejar per Leidsestraat fins al mercat de les flors, Bloemenmarkt, on pots trobar tot tipus de bulbs de tulipes i altres tipus de flors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada