Amsterdam, segona part

Dimarts va ser el dia que vam dedicar al centre medieval de la ciutat, del que formen part els districtes més famosos de la capital holandesa com el barri vermell o la plaça Dam.

La primera parada va ser la plaça Spui on es troba el Begijnhof, la llibreria Athenaeum i els cafès Hoppe i Luxembourg.

Les beguines van ser un moviment religiós catòlic que va començar a l'edat mitjana, format per dones que no es volien casar o que havien quedat vídues, i que van trobar en el beguinatge la forma de vida que volien, sense haver de sotmetre's a un home o a l'esglèsia. Sobretot es dedicaven a fer obres de caritat, a l'oració i a l'estudi. Les beguines vivien en casetes individuals dintre d'un pati o beateri, el Begijnhof. El d'Amsterdam és un petit racó de calma al  mig de la ciutat, on es troba la casa de fusta més antiga de la ciutat, i a on està prohibit fer fotografies per a no molestar les dones que encara hi viuen (que no són beguines). Podeu veure fotos de l'interior aquí.

Una de les entrades del Begijnhof dóna a la plaça Spui on sempre hi ha molt moviment ja que hi ha una de les facultats de la universitat d'Amsterdam, cafès i llibreries; a més dels mercats que es celebren a la plaça (com el de llibres de segona mà els divendres al matí o el d'art els diumenges). Però l'altra sortida dóna a uns carrerons molt tranquils.

A la plaça Spui trobem l'estàtua del Lieverdje, "petit entremaliat", que va ser regal d'una companyia de tabac el 1960.

A la plaça també trobem la llibreria americana, amb l'aparador dedicat a Bukowski, i la llibreria Athenaeum que és una de les llibreries independents més gran d'Holanda.

Vam fer una pausa per prendre un cafè al Hoppe, un dels famosos cafès marrons (bruin café) d'Amsterdam. El nom ve dels interiors de fusta que donen un to fosc a l'ambient. El Hoppe, que porta obert més de 300 anys, manté el terra ple de sorra perquè, segons ens va explicar el cambrer, antigament els homes mastegaven i escopien tabac a terra.

Després del descans, vam deixar la plaça Spui i vam caminar pel Kalverstraat, un carrer comercial molt animat, fins a la plaça Dam, on hi ha el palau reial (Koninklijk Paleis) i la esglèsia nova (Nieuwe kerk). El palau reial, que inicialment es va construir com a ajuntament el 1665, actualment és el domicili oficial de la reina,  encara que aquesta viu a La Haia, i és obert al públic la major part de l'any. L'esglèsia nova (nova perquè és un segle més recent que la vella, l'Oude kerk) és l'escenari de les coronacions i les bodes reials.

Continuem la ruta en direcció a l'estació central, amb parada a l'Oude kerk. Abans, però, fem una petita pausa per dinar i a la tarda visitarem l'esglèsia vella.

palau reial

L'Oude kerk (esglèsia vella), és l'edifici religiós més antic d'Amsterdam. Es troba al mig del barri vermell. És curiós el contrast entre mirar cap a una banda i veure l'església i mirar a l'altra banda i veure una prostituta a l'aparador. A l'Oude kerk es fa cada any l'entrega de premis de la World Press Photo.

Quan vam acabar la visita a l'Oude kerk, plovia massa per passejar així que vam decidir fer un tour en vaixell pels canals (els vaixells estan coberts per un sostre de vidre). Una hora navegant pels canals més importants. El "conductor", a més, ens explica anècdotes com per exemple que les cases són tant estretes degut a un problema de fonaments ocasionat pel terreny tou a on es construïen, que totes tenen un gablet (decorat de formes molt diferents) al final de la façana amb un ganxo per a poder fer mudances o pujar objectes grans als pisos, i que les obres del metro, que ja fa anys que duren, són les culpables del caos al centre (i que suposadament acabaran en uns 7 anys).

Al baixar del vaixell, ens apropem a l'estació central i des d'allà, agafem el tramvia fins Leidseplein on busquem un lloc per sopar.