El quart congrès del ICZ va ser l'excusa perfecta per organitzar la invasió el viatge a Singapur d'un grup de companys (i amics) de feina. No va ser fàcil aconseguir que tots (15!) poguèssim fer les vacances els mateixos dies, i més d'un vam patir els nervis de la incertesa, però finalment tot va quadrar i ningú es va quedar sense volar.
El vol amb Emirates (en un A380, l'avió més gran del món) va ser amb escala a Dubai, però còmode i sense incidències. A més, probablement per l'emoció del que ens esperava, no se'ns va fer llarg.
Un cop a Singapur, vam passar els controls de duana ràpidament i sense problemes, i vam contractar dues furgo-taxis per que ens portessin a l'hotel, un dels recomanats per l'organització del congrés, el Hangout @ Mount Emily . L'hotel es pot descriure com un alberg, on es poden trobar habitacions de 2, 3, 4 persones amb bany privat, o dormitoris de 7 llits amb bany compartit; però totes espaioses, netes i amb llits molt confortables. A més compta amb sala d'ordinadors, zones comunes, bugaderia, terrasses, i wi-fi gratuït. Tot per un preu força assequible.
Després d'un procés llarg de registre (qualsevol activitat en un grup de 17 es pot fer interminable...), vam sortir a donar un tomb per Little India, el barri hindú de Singapur, que al ser dissabte estava ple de gom a gom. Va ser el primer contacte real amb la ciutat i, he de confessar, que no vaig tenir una molt bona primera impressió.
El vol amb Emirates (en un A380, l'avió més gran del món) va ser amb escala a Dubai, però còmode i sense incidències. A més, probablement per l'emoció del que ens esperava, no se'ns va fer llarg.
Un cop a Singapur, vam passar els controls de duana ràpidament i sense problemes, i vam contractar dues furgo-taxis per que ens portessin a l'hotel, un dels recomanats per l'organització del congrés, el Hangout @ Mount Emily . L'hotel es pot descriure com un alberg, on es poden trobar habitacions de 2, 3, 4 persones amb bany privat, o dormitoris de 7 llits amb bany compartit; però totes espaioses, netes i amb llits molt confortables. A més compta amb sala d'ordinadors, zones comunes, bugaderia, terrasses, i wi-fi gratuït. Tot per un preu força assequible.
Després d'un procés llarg de registre (qualsevol activitat en un grup de 17 es pot fer interminable...), vam sortir a donar un tomb per Little India, el barri hindú de Singapur, que al ser dissabte estava ple de gom a gom. Va ser el primer contacte real amb la ciutat i, he de confessar, que no vaig tenir una molt bona primera impressió.
 |
| taronjada "per emportar" |
El matí següent vam matinar una mica per aprofitar l'únic dia lliure que teníem abans de que comencés el congrés. La majoria ens vam decidir pel jardí botànic, una de les visites imprescindibles de la ciutat.
Per arribar-hi vàrem agafar Orchard Road, un dels carrers principals on es troben els centres comercials i totes les marques que et puguis imaginar; i xino xano després d'una hora caminant vam arribar.
El jardí botànic és una explosió d'exuberància i colors, i el jardí d'orquídies tropicals (la col·lecció més gran del món) una meravella. A més, per ser diumenge, hi havia molta gent passejant i fent pícnics en família. Fins i tot vam veure uns nuvis fent-se fotos de boda a sota d'una cascada (vestit de núvia xop inclós).
 |
| Miss Vanda Joachim, la flor nacional de Singapur |
Aquella mateixa tarda tenia lloc l'ice breaker, el primer esdeveniment del congrés. Alguns hi van voler assistir i reunir-se amb la resta de companys de viatge que al matí no havien vingut al botànic. La resta, jo entre ells, vam decidir aprofitar les últimes hores de turisme i vam anar a dinar i passar la tarda a Chinatown, el barri xinès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada