Sumatra, cinquena part

Bukit Lawang és un poble del nord de Sumatra conegut pels trekkings i feedings per veure orangutans al parc nacional del Gunung Leuser, separat del poble pel riu Bohorok.

Aquí tot es veia més turístic, amb més infraestructures. De seguida vaig saber que no  m'agradaria tant com Tangkahan i ja trobava a faltar el seu ambient íntim i familiar

Vam arribar a l'Eco Lodge a temps per instalar-nos, donar-nos una dutxa ràpida i sortir a sopar a un bar del poble: el YuSri Cafè.

Després de passar 4 dies a Tangkahan, on ens dutxàvem tirant-nos aigua per sobre amb un cullerot, l'habitació de l'Eco-lodge ens semblava una suite: un vàter amb cisterna i una dutxa, dos luxes que no trobàvem a faltar!

L'endemà, després d'esmorzar al lodge, vam fer camí fins al punt on es creua el riu Bohorok per arribar a l'entrada del parc nacional. Un cop allà, vam veure un petit video sobre normes del parc i com comportar-se tenint orangutans a prop; i ens vam enfilar fins a la plataforma d'alimentació on dos cops al dia es dóna menjar als orangutans. Però només es va acostar un macaco i, ni tan sols ell, es va interessar el més mínim pel plàtan que feia d'esquer. Ens van explicar que era temporada de fruita al bosc i que els animals durant aquesta època no sempre s'apropen a la plataforma per que no els hi cal.

Així que, després d'esperar una estona, vam decidir anar a fer una caminada per trobar orangutans.

Un grup de macacos menjacrancs (Macaca fascicularis), que ens vam creuar pel camí i no semblaven gens impressionats de veure'ns, van ser els primers primats que vam trobar. Vam parar per fer fotos, sorpresos de la proximitat que toleraven els animals.

De seguida després dels macacos vam trobar aquesta femella d'orangutan, coneguda pels guies, amb la seva cria. També ens mirava sense cap por i de ben a prop. Acostumada a tenir visites.

I per últim, els langurs de Thomas (Presbytis thomasi), que només es troben a Sumatra.

Quina diferència amb Tangkahan! Aquí vam veure molta més fauna, però els animals semblaven no tenir por de la gent, els podies observar bé a pocs metres.
Crec que em quedo amb Tangkahan i el seu bosc perfecte, sense turistes i a on costa veure un orangutan, sí, però els que veus són salvatges de debó.

Aquella mateixa tarda tornàvem a Medan, on vam passar la nit al Swiss Bel-Hotel, un hotel de 5 estrelles. Allà ens hi van acompanyar també els guies i tots junts vam fer un sopar de comiat. L'endemà volàvem a Singapur a on ens retrobaríem amb els companys que havien anat a Borneo, i tots junts tornàvem a Barcelona.