Istanbul, primera part

Una primera visita a Istanbul que va quedar emmarcada entre un atemptat a la frontera amb Síria, un accident de globus a la Capadòcia i l'inici de les protestes als carrers, que van començar només uns dies després de que nosaltres marxéssim. Un petit tast del que la ciutat pot oferir en una estada de quatre dies (sense cap incident) que deixa les portes obertes per a una segona visita.

Des de l'aeroport vam agafar el tramvia que ens va portar fins al centre d'Istanbul. Vam baixar a la parada de Sultanahmet, al parc on es troben la Basílica de Santa Sofia (Ayasofya) i la mesquita blava (Sultanahmet). A només 10 minuts de la mesquita, amagat en un dels carrerons recargolats que formen l'entramat que baixa des de dalt del turó fins al mar, estava el nostre hotel: l'hotel Mystic. Cap luxe, però la seva localització i el preu (esmorzar inclòs) fan que sigui una gran elecció (si no es tenen problemes per pujar escales).

Un cop vam ser instal·lades a l'hotel, ja s'havia fet hora de dinar. Vam menjar en una terrassa a prop de l'hotel, i després vam anar passejant fins al districte dels basars. El Grand Bazaar és un edifici laberíntic format per passadissos plens de botigues de tot tipus: robes, kilims (catifes), llums, porcellana, nargiles, souvenirs, etc. Al ser dissabte, la gent local es sumava als turistes fent impossible veure res (si més no per mi, que no m'agraden les aglomeracions de gent). Per descansar una mica del bullici, ens vam refugiar en un dels han a prendre un té. Ens acompanyaven un petit grup d'homes que, mentres petaven la xerrada, també bevien té i jugaven al backgammon.
Els hans són petits racons amagats darrere les botigues del basar que, antigament, eren llocs de descans pels mercaders. Normalment hi trobes artesans, petites botigues, banys i tauletes per fer un té.

chai al han

Al sortir del basar, un home alt, amb barba i somrient ens va indiciar unes misterioses escales, fent-nos senyals per a que pujéssim. A dalt vam trobar tallers d'artesans de kilims i una botiga de llums (amb millors preus que al basar). Des d'allà, un altre home somrient, aquest baixet i amb ulleres, ens va obrir una porta i, per un mòdic preu, ens va portar al terrat. Allà vam poder gaudir d'unes boniques vistes i d'uns moments de tranquil·litat que ens van anar molt bé després del caos d'aquesta zona de la ciutat, el districte dels basars.

els gats a Istanbul són súperstars

Després de la pausa vam continuar ruta a través del mercat de les espècies. Ja que estàvem a prop, i per recomanació de la nostra experta en Istanbul, vam fer una petita parada a la mesquita Rüstem Pasa, una petita joia recoberta de preciosos mosaics, abans d'arribar fins al pont Gàlata.

Vam creuar el pont Gàlata al capvespre, quan les vistes de la ciutat són màgiques. A dalt del pont, trobes pescadors, venedors ambulants i gavines que xisclen sense parar; a sota hi han restaurants i bars per anar a fumar nargiles.
A l'altra banda del pont es troba el barri de Karaköy, la part més moderna de la ciutat. Ens vam apropar a la torre Gàlata, amb la idea de pujar-hi per gaudir de la vista panoràmica. Però la cua era tan llarga  que vam passar i vam anar directament a sopar.

torre Gàlata

De tornada a l'hotel vam agafar un taxi, cansades després d'un dia llarg i ple d'experiències. El taxista va desfer el camí que havíem fet durant el dia, pels mateixos carrers, que a la nit sense gent semblaven totalment diferents.