Sumatra, quarta part

Dimarts tornava a tocar caminada per la selva. Després del bany amb elefants vam fer les bosses i ens vam preparar per passar la nit a una cova, darrere una cascada enmig de la selva. El Bim Bim ens va guiar pel camí fins a la cova que va ser tot en pujada i a un ritme ràpid, ja que es feia tard i el perill de que es fes fosc abans de que arribèssim aguaitava. No vam veure molts animals, només un siamang  durant un segon. Això sí, vam trobar molts rastres d'elefants que feien encara més difícil el camí ja que deixen grans desnivells a terra. Vam arribar a la cova cansats, però de seguida se'ns va passar al veure la bellesa del paisatge i tot el muntatge a la cova: cuina, menjador, bany i llits improvisats! Alguns dels nois s'havien avançat per tenir-ho tot a punt quan arribèssim i, mentres ens feien el sopar, ens vam relaxar amb les vistes i el so de l'aigua de la cascada.

Després de sopar vam passar una bona estona jugant a jocs de taula amb els frontals mentres a la selva diluviava. Va ser impressionant veure la tempesta des de la cova. La pluja, però, va fer impossible  la passejada nocturna que hi havia prevista (he de confessar que no em va importar massa...), així que vam anar a dormir d'hora amb el so de la pluja d'acompanyament. L'endemà, esmorzar amb vistes a la cascada i caminada de tornada. Tampoc vam tenir massa sort en el tema fauna, un gibó molt de passada i un calau llunyà; i un arbre amb marques d'ós al tronc.

Vam dinar al mig de la selva, i després de dinar, ja ens vam dirigir cap al riu per fer l'últim descens amb flotadors fins a Tangkahan. Estàvem tan bruts que posar-nos al riu va ser un moment màgic.

Aquella nit, l'última que passaríem a Tangkahan, va haver un sopar una mica especial amb una mini festa de comiat. Guitarres, cançons tradicionals i begudes típiques.

El matí següent, mentres esmorzàvem, vam tenir una visita sorpresa: un orangutan femella es va acostar fins a la selva de vora del riu i ens va estar observant una estona, encuriosida. Vam fer broma sobre que no hagués calgut sortir a la selva, ja que la majoria d'animals els havíem vist al lodge: els elefants, l'orangutan d'aquell matí, els macacos que baixaven al riu i els langurs de Thomas que cada matí s'acostaven al plataner de davant de les nostres cabanes per a fer un mos.

La Sonya escriu sobre aquest moment màgic amb l'orangutan, aquí  (en anglès). No us ho perdeu!

la magnífica vista que teníem des de la terrassa on feiem els àpats

Aquell matí vam fer les maletes i les vam carregar als cotxes, ja que a la tarda partiríem cap a Bukit Lawang. Però abans encara ens quedava gaudir per última vegada d'un altre racó paradisíac del riu Buluh. Un últim bany (va arribar un punt que vaig pensar que mai més tindria els peus secs de nou), un últim dinar exòtic i una visita ràpida al poble. Tot abans de deixar enrere Tangkahan.

A Tangkahan els homes treballaven a les plantacions d'oli de palma fins que, gràcies al suport de l'agència de viatges australiana Raw Wildlife Encounters (que ens va organitzar el post-congrés), es van començar a desenvolupar projectes d'eco-turisme basats en la comunitat, on és la gent local qui fa de guies, de mahouts, de cuiners, de conductors etc. Ningú com ells estima tant i coneix millor el bosc on han crescut. Això ens va quedar molt clar amb l'Ika i el Bim Bim, que s'estimen moltíssim el bosc i els animals, i que ens portaven per la selva amb una seguretat i coneixements espectaculars.

A Tangkahan ens esperaven els cotxes carregats amb les nostres motxilles, per portar-nos fins a Bukit Lawang. L'última etapa del viatge.

p.d.: les fotos de la cova i de l'orangutan (1-7) són de la Tània, la Maribel i el Miquel, els meus compis d'aventura, que són tan macos que em deixen utilitzar-les. La meva càmara rèflex es va quedar al campament, perquè ja va ser prou difícil intentar no caure per la selva sense haver de portar la càmara al coll.