10 d’agost, 2013

Armènia, juliol - agost 2011


Primera part: la capital, Yerevan
Segona part: la província d'Armavir
Tercera part: la província d'Aragatsotn
Quarta part: les províncies d'Ararat i de Vayots Dzor
Cinquena part: les províncies de Gegharkunik i de Tavush
Sisena part: la província de Lori
Setena part: la província de Kotayk

Armènia, primera part

Dissabte 30, Yerevan.

Armènia, un país que desconeixia, va ser un destí una mica triat a l'atzar però que va acabar sent un gran encert. Un país sorprenent en història antiga, llegendes, paisatges impressionants i una gent encantadora i molt acollidora.

El primer dia a Armènia ens vam quedar a Yerevan, la capital del país, que seria el campament base durant tot el viatge. Al matí vam fer una visita guiada pel centre i a la tarda vam tenir temps lliure per acabar d'explorar la ciutat.

El centre de la ciutat, la plaça de la República i voltants, va ser dissenyat per l'arquitecte armeni Tamanian. El mestre Tamanian va crear el màster plan de la ciutat entre el 1924 i el 1928.

El carrer Abovyan és la zona comercial més important de Yerevan i va a parar a la plaça de la República.





plaça de la República

Museus imprescindibles a Yerevan són la Galeria d'Art i el Museu d'Història (que es troben a la plaça de la República), el Museu del Genocidi; i el Matenadaran (que visitarem l'últim dia)

Galeria d'art i Museu d'història
Monument i Museu del genocidi

La estàtua de Tamanian, que té les mans posades a sobre del master plan de la ciudat, està posada d'esquenes a La Cascada, un altre dels treballs de l'arquitecte.


la Cascada
Als peus de la Cascada es troba el Parc d'Escultures de Tamanian, amb obres d'artistes com Botero, Chadwick i Flanagan.






A dalt de tot de la Cascada es gaudeix d'una vista genial de la ciutat que et dóna idea de l'extensió que té, molt més enllà del centre.



Les temperatures a l'estiu poden castigar fort. Nosaltres vam tenir la sort d'enganxar la setmana més calorosa de tot l'estiu. Oh yeah.

38ºC a les 20h
 L'edifici de l'òpera, també dissenyat per Alexander Tamanian.




Vam sopar al restaurant Our Village, on fan cuina armènia que amenitzen amb música tradicional en directe. Un ambient fantàstic i un menú del que no saps què és res, però tot és boníssim!

lavash, pa típic armeni


A la plaça de la República, cada nit d'estiu a les 22h, les aigües de la font s'il·luminen i ballen al ritme de la música. Al més pur estil Montjuic.


Armènia, segona part

Diumenge 31, la província d'Armavir

La primera parada del dia va ser les ruïnes de Zvartnots. Es creu que l'esglèsia de St. George (s. VII) era un edifici de tres pisos, probablement destruït per un terratrèmol al segle X. Durant segles hauria quedat soterrat, fins que va ser descobert a principis del segle XX.






Cada pedra té un nombre pintat que indica a quin pis es creu que pertanyia, per a poder ser col·locada correctament en cas d'una futura reconstrucció.



Santa Hripsime, la segona parada del dia, és una altra esglèsia del segle VII. Hripsime va ser una  monja que va fugir de Roma, escapant de l'emperador; i que va ser perseguida i torturada pel rei Trdat III (vegeu nota al final). L'esglèsia es va construir a sobre de la tomba de la monja (395), que pot ser visitada al soterrani.



La catedral d'Ejmiatsin, tercera parada, és el centre de l'esglèsia armènia. Va ser construida al segle IV, al lloc on Déu va mostrar (picant el terra amb un martell) en una visió a Gregori l'Il·luminador (vegeu nota al final).
Allà, vam assistir a la missa per veure una cerimònia religiosa armènia.







Les ruïnes de Zvartnots i la catedral d'Ejmiatsin formen part de la llista de patrimoni de la humanitat de la UNESCO. 

Després de la missa, vam tornar a Yerevan on vam passar una estona al mercat a l'aire lliure de Vernissage. Un bon lloc per comprar regals i artesania a bon preu.


I vam dinar al restaurant The Club. Una barreja de cuina armènia i mediterrànea. El restaurant es troba en un soterrani i també hi ha una botiga de regals, amb coses molt boniques però que piquen a la butxaca. 


Aquell matí a l'ascensor de l'hotel vam llegir una nota que deia: "Avui és la celebració del Vardavar, demanem als nostres hostes comprensió". No vam entendre molt bé que volia dir, però després la nostra guia ens va explicar que era una celebració molt popular al país i que podia ser que ens tiressin aigua (per això demanaven comprensió). En ruta vam trobar algunes persones amb pistoletes i ampolles d'aigua que ens van ruixar el cotxe, però poca cosa més.

La sorpresa la vam tenir quan al sortir de dinar, passejant cap a l'hotel, ens vam trobar amb colles de nens i joves "armats" amb cubells d'aigua que agafaven de les fonts, i que no van deixar passar la oportunitat de mullar (de dalt a baix) als turistes desprevinguts.

La celebració religiosa del Vardavar és una festa d'orígens pagans que es celebra el 14è diumenge després del diumenge de Pasqua i que s'associa a la deesa Astghik. Durant el dia de Vardavar és tradició tirar-se aigua els uns als altres.


Trdat III: rei d'Armènia del 287 al 330. Va proclamar el cristianisme com a religió oficial d'Armènia, fent que Armènia fos el primer regne en proclamar-se cristià oficialment.

Gregori l'Il·luminador: Va ser un líder religiòs, cap de l'esglèsia armènia, que es creu que va convertir Armènia del paganisme al cristianisme l'any 301.

Armènia, tercera part

Dilluns 01, província d'Aragatsotn

Diu la llegenda que tres germanes que vivien a Ashtarak es van enamorar del mateix príncep, Sargis. Les dues germanes grans es van tirar al riu Kasagh per deixar el camí lliure a la germana petita. Quan aquesta es va assabentar de la mort de les seves germanes, també es va tirar al riu. El príncep es va fer ermità. Tràgic.
Tres esglèsies es van contruir al voltant del canyó del riu, una per cada germana: Karmravor, Tsiranavor i Spitakavor. Kamravor és la que es troba millor conservada. Les altres dues són ruïnes, però hi ha una nova Tsiranavor.

la Nova Tsiranavor, o esglèsia de Sant Sargis



Karmravor, l'esglèsia més petita i en millor estat de conservació.



I el que queda de Spitakavor. Aquestes esglèsies medievals es troben a la ciutat d'Ashtarak, resseguint el canyó del riu Kasagh.



Després de visitar les esglèsies, vam marxar d'Ashtarak rumb a la vessant de l'Aragats, la muntanya més alta d'Armènia, per visitar la fortalesa i esglèsia d'Amberd.


Amberd


khachkar (pedra-creu)

cafè armeni
Vam dinar a un petit bar que hi ha davant de la fortalesa, amb vistes impressionants, a on vam poder fer el primer tast del cafè armeni.

De tornada cap a Ashtarak vam fer dues parades ràpides a la carretera. La primera, per saludar un apicultor que va ser molt amable i ens va convidar a tastar la mel acabada de treure del rusc.


l'Aragats, al fons
La segona parada va ser per fer algunes fotos d'un camp d'escultures representant l'alfabet armeni, a on també ens vam trobar amb aquest simpàtic cavall. 


la lletra T
El monastir de Saghmosavank va ser l'última parada del dia. Des d'aquí es poden admirar les fantàstiques vistes al canyó del riu Kasagh.


preciós fresc de Sant Gregori


Impressionant, no?