Amsterdam, segona part

Dimarts va ser el dia que vam dedicar al centre medieval de la ciutat, del que formen part els districtes més famosos de la capital holandesa com el barri vermell o la plaça Dam.

La primera parada va ser la plaça Spui on es troba el Begijnhof, la llibreria Athenaeum i els cafès Hoppe i Luxembourg.

Les beguines van ser un moviment religiós catòlic que va començar a l'edat mitjana, format per dones que no es volien casar o que havien quedat vídues, i que van trobar en el beguinatge la forma de vida que volien, sense haver de sotmetre's a un home o a l'esglèsia. Sobretot es dedicaven a fer obres de caritat, a l'oració i a l'estudi. Les beguines vivien en casetes individuals dintre d'un pati o beateri, el Begijnhof. El d'Amsterdam és un petit racó de calma al  mig de la ciutat, on es troba la casa de fusta més antiga de la ciutat, i a on està prohibit fer fotografies per a no molestar les dones que encara hi viuen (que no són beguines). Podeu veure fotos de l'interior aquí.

Una de les entrades del Begijnhof dóna a la plaça Spui on sempre hi ha molt moviment ja que hi ha una de les facultats de la universitat d'Amsterdam, cafès i llibreries; a més dels mercats que es celebren a la plaça (com el de llibres de segona mà els divendres al matí o el d'art els diumenges). Però l'altra sortida dóna a uns carrerons molt tranquils.

A la plaça Spui trobem l'estàtua del Lieverdje, "petit entremaliat", que va ser regal d'una companyia de tabac el 1960.

A la plaça també trobem la llibreria americana, amb l'aparador dedicat a Bukowski, i la llibreria Athenaeum que és una de les llibreries independents més gran d'Holanda.

Vam fer una pausa per prendre un cafè al Hoppe, un dels famosos cafès marrons (bruin café) d'Amsterdam. El nom ve dels interiors de fusta que donen un to fosc a l'ambient. El Hoppe, que porta obert més de 300 anys, manté el terra ple de sorra perquè, segons ens va explicar el cambrer, antigament els homes mastegaven i escopien tabac a terra.

Després del descans, vam deixar la plaça Spui i vam caminar pel Kalverstraat, un carrer comercial molt animat, fins a la plaça Dam, on hi ha el palau reial (Koninklijk Paleis) i la esglèsia nova (Nieuwe kerk). El palau reial, que inicialment es va construir com a ajuntament el 1665, actualment és el domicili oficial de la reina,  encara que aquesta viu a La Haia, i és obert al públic la major part de l'any. L'esglèsia nova (nova perquè és un segle més recent que la vella, l'Oude kerk) és l'escenari de les coronacions i les bodes reials.

Continuem la ruta en direcció a l'estació central, amb parada a l'Oude kerk. Abans, però, fem una petita pausa per dinar i a la tarda visitarem l'esglèsia vella.

palau reial

L'Oude kerk (esglèsia vella), és l'edifici religiós més antic d'Amsterdam. Es troba al mig del barri vermell. És curiós el contrast entre mirar cap a una banda i veure l'església i mirar a l'altra banda i veure una prostituta a l'aparador. A l'Oude kerk es fa cada any l'entrega de premis de la World Press Photo.

Quan vam acabar la visita a l'Oude kerk, plovia massa per passejar així que vam decidir fer un tour en vaixell pels canals (els vaixells estan coberts per un sostre de vidre). Una hora navegant pels canals més importants. El "conductor", a més, ens explica anècdotes com per exemple que les cases són tant estretes degut a un problema de fonaments ocasionat pel terreny tou a on es construïen, que totes tenen un gablet (decorat de formes molt diferents) al final de la façana amb un ganxo per a poder fer mudances o pujar objectes grans als pisos, i que les obres del metro, que ja fa anys que duren, són les culpables del caos al centre (i que suposadament acabaran en uns 7 anys).

Al baixar del vaixell, ens apropem a l'estació central i des d'allà, agafem el tramvia fins Leidseplein on busquem un lloc per sopar.

Amsterdam, tercera part

Dimecres al matí ens vam llevar d'hora per anar a visitar l'Artis Royal Zoo. Vam anar caminant fins a Muntplein, per agafar el tramvia que ens deixaria a l'entrada del parc. La Muntplein és una plaça que en realitat és un pont, el pont més ample de la ciutat.

Muntplein

El zoo d'Artis, que comparat a la resta que he visitat als Països Baixos no és dels més macos, està al centre de la ciutat cosa que li limita molt l'espai, però que té una col·lecció d'espècies molt interessant, uns jardins molt ben cuidats i, a més, alguns dels edificis i monuments del parc daten del segle XIX.

" La natura és la mestra de l'art "

A Amsterdam més del 50% de la població tria la bicicleta com a mitjà de transport, encara que plogui o faci fred (o tot a la vegada). Això fa que la ciutat estigui plena de bicis per tot arreu, de tot tipus i mides, i arreglades i decorades al gust del seu propietari.

Aquella nit coincidia que el Barça jugava el seu partit de Champions al Camp Nou contra l'Ajax d'Amsterdam, i no ens el vam voler perdre. Vam buscar un lloc per sopar que tingués pantalla gegant per a veure el futbol. Vam acabar a un pub irlandès on donaven el partit del Barça - Ajax, simultàniament amb el Milan - Celtic. El Barça va guanyar 4-0 (amb tres gols de Messi); i el Celtic, tampoc va estar de sort i va perdre 2-0.

Admirable l'educació i contenció dels espectadors de futbol holandesos, que van veure com Messi els esguerrava la nit, mentres des d'un racó del bar s'aplaudien (també amb certa contenció) tots els gols del Barça (ehem!).

Messi Artis Magistra (i perdoneu els que sabeu llatí, si em falla la declinació).

Amsterdam, quarta part

Els tres museus més importants d'Amsterdam estan al mateix lloc, a la Museumplein, una plaça/parc gegant i sempre plena de gent. La idea era visitar dos dels museus (tres, vam estar d'acord en que era massa), però ens va costar posar-nos d'acord en quins triar (a part del Van Gogh). Finalment, el gran Rijksmuseum va caure de la llista, ja que seria millor visitar-lo tot sol durant un matí sencer, per a poder veure amb calma les obres que conté (i així tinc una excusa per tornar). A més la meva passió per l'art modern va fer que el Stedelijk fos l'escollit.

El museu Van Gogh, que té més de 200 obres, va ser el primer que vam visitar. Les obres es troben distribuïdes en tres pisos que fan el recorregut per la vida del pintor holandès. Les pintures més famoses de l'artista es troben repartides entre altres ciutats; però en aquest museu es poden veure obres com El Dormitori, Les botes velles, Les menjadores de patates, un dels Girasols i la Casa groga, entre d'altres.

Després del cafè reglamentari de mig matí, ens vam apropar fins al Rijksmuseum, per veure l'edifici per fora, l'arquitectura, i la remodelació portada a terme per dos arquitectes de Sevilla, Cruz y Ortiz.

Abans de visitar el Stedelijk vam dinar al restaurant del museu, que té una carta molt variada, on tot és molt bo i una decoració moderna molt adient. Al museu, pintura de Kandinsky, Pollock, Warhol, Lichtenstein, Mondrian, Bonnard, Van Gogh, Chagall, Picasso, Kirchner.... A més d'una col·lecció molt extensa d'objectes de disseny holandès.

Kandinsky

Després de la marató de museus ens vam apropar a la Rembrandtplein, la plaça on es troba l'estàtua de Rembrandt i la representació 3D en bronze de la Nachtwacht, el famós quadre de Rembrandt que es pot veure al Rijksmuseum. Si heu estat a Amsterdam potser recordeu l'estàtua de Rembrandt sola al mig de la plaça, ja que no és fins el 2006 que s'afegeixen les escultures de bronze obra d'un escultor rus. Es van poder veure del 2006 al 2009. El 2012 van retornar i encara no s'ha decidit si deixar-les per sempre o retirar-les.

El sopar el vam fer a Moeders, on serveixen típic menjar holandés en un local molt acollidor. El segon restaurant que us recomano, que, encara que no està tan cèntric, val la pena anar-hi. Aquí vam demanar hotchpotch (hutspot en neerlandès), un plat típc que consisteix en una barreja de puré de patata i la verdura del dia, acompanyada de diferents tipus de carn. També fan la versió vegetariana, que va amb croquetes de formatge en comptes de carn.