29 de setembre, 2013

Amsterdam, quarta part

Els tres museus més importants d'Amsterdam estan al mateix lloc, a la Museumplein, una plaça/parc gegant i sempre plena de gent. La idea era visitar dos dels museus (tres, vam estar d'acord en que era massa), però ens va costar posar-nos d'acord en quins triar (a part del Van Gogh). Finalment, el gran Rijksmuseum va caure de la llista, ja que seria millor visitar-lo tot sol durant un matí sencer, per a poder veure amb calma les obres que conté (i així tinc una excusa per tornar). A més la meva passió per l'art modern va fer que el Stedelijk fos l'escollit.

El museu Van Gogh, que té més de 200 obres, va ser el primer que vam visitar. Les obres es troben distribuïdes en tres pisos que fan el recorregut per la vida del pintor holandès. Les pintures més famoses de l'artista es troben repartides entre altres ciutats; però en aquest museu es poden veure obres com El Dormitori, Les botes velles, Les menjadores de patates, un dels Girasols i la Casa groga, entre d'altres.









Després del cafè reglamentari de mig matí, ens vam apropar fins al Rijksmuseum, per veure l'edifici per fora, l'arquitectura, i la remodelació portada a terme per dos arquitectes de Sevilla, Cruz y Ortiz.








Abans de visitar el Stedelijk vam dinar al restaurant del museu, que té una carta molt variada, on tot és molt bo i una decoració moderna molt adient. Al museu, pintura de Kandinsky, Pollock, Warhol, Lichtenstein, Mondrian, Bonnard, Van Gogh, Chagall, Picasso, Kirchner.... A més d'una col·lecció molt extensa d'objectes de disseny holandès.



Kandinsky

Després de la marató de museus ens vam apropar a la Rembrandtplein, la plaça on es troba l'estàtua de Rembrandt i la representació 3D en bronze de la Nachtwacht, el famós quadre de Rembrandt que es pot veure al Rijksmuseum. Si heu estat a Amsterdam potser recordeu l'estàtua de Rembrandt sola al mig de la plaça, ja que no és fins el 2006 que s'afegeixen les escultures de bronze obra d'un escultor rus. Es van poder veure del 2006 al 2009. El 2012 van retornar i encara no s'ha decidit si deixar-les per sempre o retirar-les.




El sopar el vam fer a Moeders, on serveixen típic menjar holandés en un local molt acollidor. El segon restaurant que us recomano, que, encara que no està tan cèntric, val la pena anar-hi. Aquí vam demanar hotchpotch (hutspot en neerlandès), un plat típc que consisteix en una barreja de puré de patata i la verdura del dia, acompanyada de diferents tipus de carn. També fan la versió vegetariana, que va amb croquetes de formatge en comptes de carn.


10 d’agost, 2013

Armènia, juliol - agost 2011


Primera part: la capital, Yerevan
Segona part: la província d'Armavir
Tercera part: la província d'Aragatsotn
Quarta part: les províncies d'Ararat i de Vayots Dzor
Cinquena part: les províncies de Gegharkunik i de Tavush
Sisena part: la província de Lori
Setena part: la província de Kotayk

Armènia, primera part

Dissabte 30, Yerevan.

Armènia, un país que desconeixia, va ser un destí una mica triat a l'atzar però que va acabar sent un gran encert. Un país sorprenent en història antiga, llegendes, paisatges impressionants i una gent encantadora i molt acollidora.

El primer dia a Armènia ens vam quedar a Yerevan, la capital del país, que seria el campament base durant tot el viatge. Al matí vam fer una visita guiada pel centre i a la tarda vam tenir temps lliure per acabar d'explorar la ciutat.

El centre de la ciutat, la plaça de la República i voltants, va ser dissenyat per l'arquitecte armeni Tamanian. El mestre Tamanian va crear el màster plan de la ciutat entre el 1924 i el 1928.

El carrer Abovyan és la zona comercial més important de Yerevan i va a parar a la plaça de la República.





plaça de la República

Museus imprescindibles a Yerevan són la Galeria d'Art i el Museu d'Història (que es troben a la plaça de la República), el Museu del Genocidi; i el Matenadaran (que visitarem l'últim dia)

Galeria d'art i Museu d'història
Monument i Museu del genocidi

La estàtua de Tamanian, que té les mans posades a sobre del master plan de la ciudat, està posada d'esquenes a La Cascada, un altre dels treballs de l'arquitecte.


la Cascada
Als peus de la Cascada es troba el Parc d'Escultures de Tamanian, amb obres d'artistes com Botero, Chadwick i Flanagan.






A dalt de tot de la Cascada es gaudeix d'una vista genial de la ciutat que et dóna idea de l'extensió que té, molt més enllà del centre.



Les temperatures a l'estiu poden castigar fort. Nosaltres vam tenir la sort d'enganxar la setmana més calorosa de tot l'estiu. Oh yeah.

38ºC a les 20h
 L'edifici de l'òpera, també dissenyat per Alexander Tamanian.




Vam sopar al restaurant Our Village, on fan cuina armènia que amenitzen amb música tradicional en directe. Un ambient fantàstic i un menú del que no saps què és res, però tot és boníssim!

lavash, pa típic armeni


A la plaça de la República, cada nit d'estiu a les 22h, les aigües de la font s'il·luminen i ballen al ritme de la música. Al més pur estil Montjuic.


Armènia, segona part

Diumenge 31, la província d'Armavir

La primera parada del dia va ser les ruïnes de Zvartnots. Es creu que l'esglèsia de St. George (s. VII) era un edifici de tres pisos, probablement destruït per un terratrèmol al segle X. Durant segles hauria quedat soterrat, fins que va ser descobert a principis del segle XX.






Cada pedra té un nombre pintat que indica a quin pis es creu que pertanyia, per a poder ser col·locada correctament en cas d'una futura reconstrucció.



Santa Hripsime, la segona parada del dia, és una altra esglèsia del segle VII. Hripsime va ser una  monja que va fugir de Roma, escapant de l'emperador; i que va ser perseguida i torturada pel rei Trdat III (vegeu nota al final). L'esglèsia es va construir a sobre de la tomba de la monja (395), que pot ser visitada al soterrani.



La catedral d'Ejmiatsin, tercera parada, és el centre de l'esglèsia armènia. Va ser construida al segle IV, al lloc on Déu va mostrar (picant el terra amb un martell) en una visió a Gregori l'Il·luminador (vegeu nota al final).
Allà, vam assistir a la missa per veure una cerimònia religiosa armènia.







Les ruïnes de Zvartnots i la catedral d'Ejmiatsin formen part de la llista de patrimoni de la humanitat de la UNESCO. 

Després de la missa, vam tornar a Yerevan on vam passar una estona al mercat a l'aire lliure de Vernissage. Un bon lloc per comprar regals i artesania a bon preu.


I vam dinar al restaurant The Club. Una barreja de cuina armènia i mediterrànea. El restaurant es troba en un soterrani i també hi ha una botiga de regals, amb coses molt boniques però que piquen a la butxaca. 


Aquell matí a l'ascensor de l'hotel vam llegir una nota que deia: "Avui és la celebració del Vardavar, demanem als nostres hostes comprensió". No vam entendre molt bé que volia dir, però després la nostra guia ens va explicar que era una celebració molt popular al país i que podia ser que ens tiressin aigua (per això demanaven comprensió). En ruta vam trobar algunes persones amb pistoletes i ampolles d'aigua que ens van ruixar el cotxe, però poca cosa més.

La sorpresa la vam tenir quan al sortir de dinar, passejant cap a l'hotel, ens vam trobar amb colles de nens i joves "armats" amb cubells d'aigua que agafaven de les fonts, i que no van deixar passar la oportunitat de mullar (de dalt a baix) als turistes desprevinguts.

La celebració religiosa del Vardavar és una festa d'orígens pagans que es celebra el 14è diumenge després del diumenge de Pasqua i que s'associa a la deesa Astghik. Durant el dia de Vardavar és tradició tirar-se aigua els uns als altres.


Trdat III: rei d'Armènia del 287 al 330. Va proclamar el cristianisme com a religió oficial d'Armènia, fent que Armènia fos el primer regne en proclamar-se cristià oficialment.

Gregori l'Il·luminador: Va ser un líder religiòs, cap de l'esglèsia armènia, que es creu que va convertir Armènia del paganisme al cristianisme l'any 301.