Istanbul, tercera part

Dilluns al matí vam visitar el palau de Topkapi. De les dos parts del palau que m'interessava veure, l'harem i la tresoreria imperial, només vaig poder veure el primer. La cua per veure les armes i les joies feia por, i la gent es donava empentes per entrar (!!?).

A l'harem era on vivien les concubines del sultà (que podien ser fins a 300) i els eunucs (negres) que les vigilaven. És un edifici ple de diferents cambres recobertes de preciosos mosaics de tots colors. 

Les noies que arribaven a l'harem havien d'aprendre l'Islam i la cultura i llengua turques, a més eren instruïdes en les arts del vestir, del maquillatge, música, etc. Però només les més atractives i intel·ligents (sota el criteri de la mare del sultà), arribaven a conéixer el sultà en persona.

Al poc temps de sortir de l'harem i de la visita fallida a la tresoreria, agobiades de tanta gent, vam marxar del palau en direcció al barri de Fatih (una de les zones més musulmanes) per dinar. 

L'espasa de Süleyman i la daga Topkapi, que es poden veure a la col·lecció d'armes de la tresoreria, hauran d'esperar a una segona visita per a ser admirades com cal, sniff.

Pel camí vam fer una parada en un mercat de llibres (i altres objectes).

A la tarda vam pujar fins al complexe d'Eyüp, on hi ha un mirador amb vistes a la banya d'or (l'estuari  que divideix la ciutat d'Istanbul i que va a parar al Bòsfor). Després de passar una estona admirant les vistes, vam baixar passejant de nou fins a Fatih, on vam anar a veure una cerimònia sufí amb dansa de derviches.
Pel camí vam travessar l'Istanbul menys turístic, passant per carrerons amb roba estesa penjant de banda a banda, i entre grups de nens jugant a futbol.

Petites barquetes a la banya d'or (Haliç).

Istanbul, quarta part

Dimarts es va despertar plujós i fresc, un dia ideal per poder visitar, a la fi, la meravellosa basílica de Santa Sofia i la mesquita blava. 

El museu d'Aya Sofya, que va ser una antiga basilica bizantina feta construir per l'empeador Justinià I al segle VI, i convertida a mesquita per Mehmet el Conqueridor al segle XV. El 1935, va ser declarada museu per Atatürk.

Perdoneu l'allau d'imatges, però és molt difícil aconseguir captar en imatges les bellesa de l'interior de Santa Sofia.

La mesquita de Sultanahmet (la mesquita blava), deu el seu nom als mosaics blaus que la decoren per dintre. Jo vaig tenir la mateixa sensació que tinc cada cop que visito com a turista un gran temple: que estic faltant al respecte a la gent que hi està resant. Així que vaig fer una volta ràpida i vaig sortir per admirar els minarets i les cúpules.

El dimarts era el nostre últim dia a Istanbul, així que, abans d'anar a l'aeroport vam gastar les últimes lires que ens quedaven a un petit bazaar (el basar Arasta) que teníem molt a prop de l'hotel, just a darrere de la mesquita blava.