El món no s'acaba

Costa Rica, quarta part

Vorejant el llac Arenal, conduint per la pitjor carretera que ens vam trobar en tot el viatge (l'única no asfaltada i plena de bots) s'arriba fins al poble de Santa Elena, un lloc molt conegut per a poder realitzar esports d'aventura, com la tirolina, i per la Reserva Natural de Monteverde.

Nosaltres que no som gaire fans dels esports d'aventura, però sí de la natura, vam descartar les tirolines i vam dedicar el dia a la visita a la Reserva. El bosc nuvolós de Monteverde està envoltat per densos núvols baixos que es formen quan es refreden els vents càlids que venen del Carib, degut a l'alta humitat (gairebé sempre del 100%) i les baixes temperatures (es troba a 1200m). Un espectacle natural únic, amb una vegetació molt especial i una fauna particular, predominantment ocells com el magnífic Quetzal.

Va ser un encert contractar un guia, allà mateix, ja que ens va explicar infinitat de curiositats i ens va sorprendre amb els seus enormes coneixements. Sense el Christian, el nostre guia, ens hauríem perdut moltes coses i tots els ocells ens haguessin passat desapercebuts. Un plaer.

A més, vam tenir la sort de que, només entrar, un altre guia ens va avisar sobre l'albirament d'un quetzal mascle a un "aguacatillo" (el seu arbre favorit, al que s'acosten a menjar durant les primeres hores del matí) que es trobava molt a prop.

El mascle de quetzal, a part de per les llargues plomes de la cua, es diferencia de la femella pel pit vermell (gris a la femella) i el bec groc. Les fotos no són massa bones (ens tornarem a trobar quetzals, mascles i femelles, més endavant) però serveixen per veure com d'espectacular és aquest ocell.

Quetzal, Pharomacrus mocinno

A Monteverde, també és molt interessant observar la canopy (la part de la capçada dels arbres) travessant els ponts penjants que es troben al mig del bosc, per a poder apreciar la gran diversitat vegetal que es dóna en molt poc espai.

Els guies porten aquests telescopis que permeten l'observació de fauna, que està lluny, amb força detall i sense destorbar-la provocant que fugin. Això sí, cal un ull entrenat per a trobar-la i poder enfocar-la.

Amb Monteverde deixarem enrere la zona central del país i començarem a recórrer la costa del Pacífic. La primera parada serà el Parc Nacional de Carara i el riu Tárcoles, amb els seus enormes cocodrils, mentres fem camí fins a Quepos, per visitar el súper conegut Parc Nacional de Manuel Antonio.

Costa Rica, cinquena part

Després de Monteverde, la següent parada serà a Quepos ja a la costa del Pacífic, per visitar el Parc Nacional de Manuel Antonio. El Christian, el guia de Monteverde, ens va aconsellar que pel camí féssim una parada al Parc Nacional de Carara, un parc molt bo per l'observació d'aus. També de camí, abans d'arribar a Carara, creuarem el pont del riu Tárcoles, des del que es poden veure una multitut de cocodrils prenent el sol a les vores del riu.

Abans de creuar el pont del riu Tárcoles, es troben diversos restaurants a peu de carretera a on es pot deixar el cotxe i acostar-se caminant al pont. Dues recomanacions: feu torns i poseu-vos crema solar.

Ens van aconsellar no deixar el cotxe sol, sinó que féssim torns per anar a veure els cocodrils, ja que és un lloc on els robatoris a cotxes són habituals. De fet, el cotxe que teníem al costat l'havien obert i robat tot el que tenien a dintre (les maletes, diners, càmares....).

La temperatura en aquesta part del país comença a ser ja molt elevada i el sol pica fort, mentres estàs fent fotos als cocodrils perds una mica la noció del temps i pots acabar ben cremat sense ni adonar-te'n.

cocodril americà, Crocodylus acutus

El Parc Nacional de Carara és un dels llocs on es poden veure guacamais vermells, a més d'altres molts ocells. És un parc poc conegut i petit, però un dels més bonics que vam visitar. És molt recomanable contractar un guia, ja que en saben molt i estan entrenats per veure fauna que a nosaltres se'ns hagués passat, i per avisar sobre els perills de trobar-se serps i d'acostar-se als rius on hi ha cocodrils de mida considerable.

iguana, Ctenosaura similis

serp de "terciopelo", Bothrops asper

guacamai vermell, Ara macao

femella de trogon verd pitgroc, Trogon rufus

mascle de manaquí de cap vermell , Pipra mentalis

agutí centreamericà, Drasyprocta punctata

També vam poder veure l'altra espècie de basilisc, Basiliscus vittatus; el colibrí ermità, Phaethornis strigularis; la granota verinosa, Dendrobates auratus; i el rat penat blanc, Ectophylla alba.

Costa Rica, sisena part

El Parc Nacional de Manuel Antonio és petit, té unes platges precioses i és molt fàcil veure fauna. Això fa que sigui una de les zones més visitades de Costa Rica i sempre estigui ple de turistes. A més, molta gent atreta per les boniques platges del parc, preparen un pícnic i hi van passar el diumenge en família. Això ho saben bé les mones caputxines i l'ós rentador, que estan a l'aguait per aprofitar qualsevol descuit i robar tot el menjar que poden.