03 de març, 2013

Anem a la muntanya

Em fascinen les muntanyes. No sé perquè. Potser és perquè vaig créixer en una vall, rodejada de muntanyes. Potser no. El què sí sé és que em sento millor a prop d'una muntanya.

el Cadí des de La Seu d'Urgell
I no sóc l'única. Arreu del món i a través de la història trobem milers d'exemples d'adoració i referència  a les muntanyes. A Tanzània hi ha la muntanya sagrada dels masai, Ol Donyo Lengai, al cim de la qual creuen que hi viuen els déus i per aixó li fan ofrenes. L'estimació dels armenis per l'Ararat (que actualment es troba a Turquia) com a símbol de la seva identitat com a nació. L'Ararat és també on va embarrancar l'arca de Noè després del diluvi universal, segons el mite de l'antic testament.
La mitologia grega també col·locava els déus al cim d'una muntanya, l'Olimp. Al Japó, el mont Fuji ha estat una font d'inspiració pels artistes japonesos i a la seva falda s'entrenaven els antics samurais.
Les muntanyes són considerades capaces d'oferir protecció i de tenir poders màgics. I també poden ser font de mites i llegendes, com la del Ieti (l'abominable home de les neus) a l'Himàlaia.

l'Ararat i el monestir de Khor Virap
Però el Kilimanjaro és diferent. És la muntanya més alta d'Àfrica i es troba a Tanzània. El nostre guia, l'Elias, ens va explicar que els locals l'anomenen la muntanya dels estrangers. I de fet ho és, pertany als centenars d'escaladors que hi van durant tot l'any per a fer-hi el cim. Tota la muntanya és parc nacional i, com a tal, s'ha de pagar i contractar guia per a accedir-hi. Les vessants de la muntanya són de bosc tropical, per on transcorre el primer tram de la pujada al cim que es pot fer com una agradable caminada de tres hores, durant la qual es poden avistar còlobs de crinera oriental (Colobus guereza) i mona blava (Cercopithecus mitis mitis), i visitar unes cascades un cop s'arriba al campament. Això és el que vam fer l'últim dia del nostre viatge a Tanzània.

el Kilimanjaro
Mai oblidaré la primera vegada que vaig veure el Kilimanjaro. Confesso que vaig estar a punt de plorar de l'emoció. Des de petita havia tingut el somni de viatjar a l'Àfrica i veure el Kilimanjaro, somni que s'estava fent realitat en aquell instant. Em sentia molt feliç. Tothom m'havia dit que segurament no podria veure el cim ja que sempre està tapat pels núvols, però aquell matí, i només per un curt periode de temps, el senyor Kilimanjaro es va destapar, deixant-se admirar. Asante Sana Kilimanjaro.
Com ja us he dit abans, em fascinen les muntanyes. 


4 comentaris:

  1. Que bonic el Kilimanjaro! Quina sort d'haver-lo pogut veure. Per cert, felicitats pel blog! M'agrada molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Marta! Jo consulto el teu quan tinc algun dubte lingüístic! :)

      Elimina
  2. Además esa foto del Kilimanjaro es guapísima! me ha gustado leerte...como siempre jiijjii.

    ResponElimina