10 d’agost, 2013

Armènia, quarta part

Dimarts 02, províncies d'Ararat i de Vayots Dzor.

El més a prop que es pot arribar a l'Ararat, que actualment està a Turquia, és Khor Virap ("forat profund"). Aquest va ser el lloc on el rei Trdat III va tancar a Sant Gregori en un calabós soterrani durant 13 dies, abans de convertir-se al cristianisme i alliberar-lo.
A sobre del "forat" es va construir l'esglèsia de Sant Gregori, però encara es pot baixar al calabós on va estar tancat el sant i imaginar-lo ple de serps i escorpins, tal com diu la llegenda.


esglèsia de Sant Gregori




De tornada vam parar a comprar fruita en una parada de carretera. Els millors prèssecs que he menjat mai!




Vam continuar ruta a través de paisatges impressionants i carreteres zigzaguejants, per arribar a la província de Vayots Dzor on es troba, en una localització immillorable, el monastir de Noravank.





Noravank


l'única forma d'accedir al segon pis és pujant aquestes escales laterals!
khachkar (pedra-creu)

Després de la visita vam dinar en un petit restaurant de carretera que es troba dintre d'una cova. Com sempre, el menjar molt bo.




Amb l'estómac ple, a la tarda vam visitar les bodegues Areni, que fan el millor vi del país. Vam gaudir d'un tast de vins i una visita guiada.


Armènia, cinquena part

Dimecres 03, les províncies de Gegharkunik i de Tavush.

El llac Sevan és un dels llacs alpins més grans que existeix. És també un destí molt popular entre els armenis durant els mesos d'estiu, ja que és l'única "platja" que tenen.

El monastir de Sevanavank (874) va ser la primera esglèsia que es va construir després de 200 anys d'ocupació àrab.









Vam fer un descans per a banyar-nos al llac. Allà una família que estava de vacances ens va convidar a cafè, galetes i síndria. Tot molt bo, gràcies!




Des del llac, en direcció sud, vam arribar a la província de Tavush a on visitaríem el poble de Dilijan.







Dilijan és un poble encantador, destí de vacances de molts armenis, que té uns edificis únics amb balcons de fusta molt típics. El carrer principal és Sharambeyan, un bon lloc per comprar artesania.







Vam dinar a Dilijan, en un restaurant situat en un bonic i tranquil jardí , on les taules estaven parades en cabanes individuals.




Després de dinar, el viatge continua cap al nord, casi a tocar amb la frontera amb Georgia...